From Carpenters to Shipowners. José Tayá & Sons, Expansion and Decline of the Commercial House
DOI:
https://doi.org/10.5944/etfvii.10.2022.31615Keywords:
Furniture; wood; Tayá House; exhibitions; decorative artsAbstract
The history of Catalan furniture in the 19th century is mainly focused on a small number of cabinetmakers and workshops associated with the Art Nouveau period. Prominent businesses such as the Casa Busquets is well documented, and we begin to have an accurate approximation of wood artists such as José Ribas or Francisco Vidal, but little or nothing is known about a large number of carpentry and cabinetmakers workshops that formed an essential part of the city’s industrial fabric. The fame acquired by its work, the volume of its business, its clientele and its participation in various industrial competitions make it one of the most important of its time. After deep research in archival sources and newspaper archives, this article brings to light the story of the furniture and wood merchants commercial house of José Tayá e Hijos, in the nineteenth-century Barcelona.
Downloads
References
Antoni Gaudí, tocador, a Convidats d’honor: exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC. Barcelona, Museu Nacional d’Art de Catalunya; Madrid, Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, 2009.
Bru, Ricard: «A. Riquer y Cía (1892-1893): un projecte empresarial efímer d’arts del moble i de decoració d’interiors a Barcelona», Estudi del moble, 24 (2017), pp. 15-19.
Bru, Ricard: «Lluís Folch i Brossa: moble, art i indústria a la dècada de 1880», Estudi del moble, 26 (2018), pp. 22-27.
Caballero, Marty: Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones […]. Madrid, Redacción Imprenta oficinas del anuario, 1863.
Carbonell, Sílvia: «Arquitectes, decoradors i clients. El modernisme tèxtil a 4 mans: Lluís Domenech, Ricard de Capmany, Gaspar Homar i els Tayá», Datatèxtil, 31 (2014), pp. 1-9.
Catálogo de la Exposición nacional de industrias artísticas e internacional de reproducciones. Barcelona, Imprenta Henrich y Cía, 1892.
Catálogo general de los objetos que figuran en la manifestación de productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria. Barcelona, Imprenta de Salvador Manero, 1877.
De la Fuente Bermúdez, Vicente: «Vicenç y Francesc Mogas: recuperación histórica de un taller de ebanistería», Estudi del moble, 28 (2019), pp. 32-37.
De la Fuente Bermúdez, Vicente: «Los muebles de la família Montal-Pascual, un conjunto de la ebanistería de Francesc Mogas », Res mobilis. Revista internacional de investigación en mobiliario y objeto decorativo, 12 (2021), pp. 75-93.
Estatutos del Centro de Artes Decorativas de Barcelona. Barcelona, Tipolitografía de Luis Tasso, 1894.
Franco, Borja; Creixell, Rosa M.: «El Chalet del Marqués de Campo en la Exposición Universal de Barcelona de 1888: aspectos sobre coleccionismo y ostentación nobiliaria a finales del siglo XIX», Ars Longa: Cuadernos del arte, 24 (2015), pp. 153-169.
Fondevila, Mariàgels: «Francesc Vidal i el bon gust a l’interior burgès?», Eclecticisme, l’avantsala del modernisme: espais i mobiliari. Barcelona, Associació per a l’estudi del moble, 2015, pp. 51-62.
García Domingo, Enric: Hijos de José Tayá (1916-1925). El miratge de la gran guerra. Barcelona, Museu Marítim de Barcelona, 2007.
Gaspar Homar, moblista i dissenyador del modernisme: Museu d’Art Modern del MNAC , Fundació «la Caixa», 1998 [cat. exp.]
Hooper, Kirsty: «A tale of two Empires? The Earl’s Court Spanish Exhibition (1889)», Modern Languages Open, núm.1 (2014), https://hispanicbritain.wordpress.com/2015/01/19/the-failed-earls-court-spanish-exhibition-1889-or-the-benefits-to-the-author-of-open-access-publishing/ [fecha de consulta: 25 noviembre 2020]
Lacal, Saturnino: El libro de honor. Apuntes para la historia de la exposición universal de Barcelona. Barcelona, Tipografía Fidel Giró, 1889.
Mainar, Josep: Moble català. Barcelona, Destino, 1976.
Piera, Mónica: «Hablamos de José Ribas (1850-1984», Estudi del moble, 28 (2019), pp. 10-18.
Puig Valls, Rafael: Memoria de la exposición Colombina de Chicago desde el punto de vista industrial y comercial. Barcelona, Fomento del Trabajo, 1895.
Relación de los expositores premiados en la Exposición Universal de Chicago de 1893. Madrid, Imprenta de Ricardo Rojas, 1894.
Reynies, Nicole de; Chastel, André: Mobilier domestique. Vocabulaire typologique. Paris, Imprimerie National, 1987.
Rodríguez, Leire: «Hablamos de los talleres de ebanistería de Barcelona (1875-1914)», Estudi del moble, 14 (2011), pp. 26-29.
Sala, Teresa-M. «El parament interior de la casa-torre dels Maragall», Haidé. 2 (2013), pp. 43-52.
Sanpere y Miquel, Salvador: «Las artes industriales», Conferencias dadas en el Ateneo Barcelonés relativas a la Exposición Universal. Barcelona, Tipolitografía de Busquets i Vidal, 1890.
Serrahima, Maurici: Vida y obra de Joan Maragall. Barcelona, Ed. Bruguera, 1966.
Vélez, Pilar: «Els tallers, grans protagonistes de les indústries artístiques del Modernisme», en Modernisme. Art, tallers, indústries. Barcelona, Fundació Catalunya-La Pedrera, 2015, pp. 53-81.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2022 Rosa Maria Creixell Cabeza

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
Authors who publish in this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of the first publication with the work simultaneously licensed under a license Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as to earlier and greater citation of the published work (See The Effect of Open Access).