«Josep és el nom més senyor que hi ha!»: onomàstica literària guimeraniana

Abstract

L’onomàstica literària estudia la creació, tipologia i funció dels antropònims dins un context literari, els quals mitjançant diferents variants, desenvolupen una expressivitat determinada, que caracteritza un personatge alhora que també influeix en la trama argumental, és a dir, es tracta d’una especialitat interdisciplinària que investiga el significat literari dels noms dins una obra. El tresor dels antropònims guimeranians –alguns d’ells inventats, d’altres reals o presos de la història– ofereix una àmplia paleta sempre, però fent referència a l’espai i el temps en què transcorre l’acció i el paper que exerceixen, sia còmic, sia tràgic. Aquest article es concentrarà en la freqüència, la tipologia (noms parlants, sonors, classificadors i personificadors) i les diverses funcions que un nom pot desplegar dins el text d’acord amb els propòsits concebuts ja d’antuvi per l’autor.

The literary onomastic studies the creation, typology and function of the anthroponyms within a literary context; through different variants these names develop a typical expressiveness of the characters and also influence the plot, in other words it is a interdisciplinary field, that investigates the literary meaning of the onomastic in a work. The treasure of Guimerà’s names –some of them invented, some others real or loaned from the history– offers a broad palette but always in relation with the space and the time by which the plot takes place and the role that they play, either comic or tragic. This article will deal with the frequency, typology (speaking, sonorous, classifiers, impersonators names) and the different functions, which a name can unfold within a text in accordance with the beforehand envisaged purpose of the author.