El teatre musical d’Àngel Guimerà

Resumen

Les relacions entre la literatura i la música poden considerar-se com una secció de la literatura comparada, ja que es tracta de dues arts similars basades sobretot en el ritme i les imatges. En el cas concret del teatre musical, la llibretologia, un subgènere literari menystingut sense raó, hi juga un paper predominant. Ja des dels inicis de la seva carrera com a dramaturg, Guimerà va procurar introduir música en les seves obres mantenint intensos contactes amb els principals compositors de l’època (Morera, Vives i Pahissa); al principi només van ser tímides mostres de música incidental, a continuació van seguir, d’acord amb els cànons modernistes de l’època, «espectacles musicals», on es presentaven cants i balls junt amb escenografies espectaculars, per acabar escrivint ell mateix els llibrets. En vida van representar-se a més quatre òperes a l’estranger basades en les seves obres i el 1988 en ocasió del cente-nari de “Mar i cel” va estrenar-se el musical homònim.

The relations between literature and music may be considered as a section of comparative literature, as both are similar arts based especially in the rhythm and the images. In the specific case of music theatre, the librettology, a literary subgenre wrongly underrated, plays also a mainly role. Already from beginning his career as playwriter, Guimerà always tried to introduce music in his plays and looked for close contact with the main composers of his time (Morera, Vives and Pahissa); firstly were only shy attempts of incidental music, afterwards followed «musical shows» according to the Modernist rules of the epoch, which prescribed songs and dancing embedded in spectacular scenographies, and finally he wrote himself the libretti. In his lifetime four operas set up on his plays were played abroad and 1988 in occasion of the centenary of “Mar i cel” took also place the premiere of the homonym musical.