Revista de lenguas y literaturas catalana, gallega y vasca

RESEÑAS

Joan Miquel Ribera Llopis — 2024-10-31

Reseñas de:

Víctor Català, La infanticida. Introducción y traducción de Lourdes Sánchez Rodrigo, Granada, Esdrújula Ediciones, 2022, 88 pp., ISBN: 978-84-125542-7-4

Joan Ramon Veny-Mesquida, Primera lliçó sobre mètrica catalana, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2024, 166 pp., ISBN: 978-84-9191-307-8

Gomila Pere, J., L’obra folklòrica d’Isidor Macabich, Eivissa, Miquel Costa Editor, 2022, 150 pp., ISBN 9788492951574

Quinze dies a Urgain, traducció pionera del basc al català

Aritz Galarraga Lopetegi — 2024-10-31

Les traduccions literàries des de la llengua basca a la catalana han sorgit, han crescut i s’han consolidat en les darreres quatre dècades, a partir dels anys 80 del segle xx, a conseqüència dels canvis polítics i culturals coneguts en ambdós territoris. Abans, però, existeix alguna traducció pionera, com és la novel·la que analitza aquest article, Quinze dies a Urgain, de Jose Antonio Loidi, publicada l’any 1961. Detallant la gènesi i la realització d’aquesta traducció, veurem com van ser els inicis de la pràctica traductològica entre la llengua basca i la catalana.

Euskararen erabilera Ipar Euskal Herrian baldintzatzen duten faktoreak

Eguzki Urteaga — 2024-10-31

Artikulu honek, Ipar Euskal Herria osatzen duten Lapurdi, Nafarroa Beherea eta Zuberoa herrialdeetan euskararen erabilera baldintzatzen duten hiru faktore aztertzen ditu, gure ustez nagusiak direnak: hizkuntza gaitasuna (zehazkiago, euskararen jakite maila); norbere lehen hizkuntza edo hizkuntzak, zeinek eragin zuzena daukaten ezagutza mailan eta erabilera ohituretan; eta norbere hizkuntza motibazioa, bereziki euskararekiko eta euskararen sustapenarekiko, jarrera eta iritzietan ikusten den bezala. Horri guztiari, pertsona bakoitzaren harreman sarearen baitan dagoen euskal hiztunen dentsitatea gehitu behar zaio, euskara baliatzeko aukerak baldintzatzen baititu. Faktore horiek elkar elikatzen dute, fenomeno metagarri bat eraginez.

Euskarazko galderen analisi berri baterantz

Sergio Monforte — 2024-10-31

Gramatika-lanetan galderek arreta berezia jaso dute, hizkuntzarik hizkuntza parametroak eta mugimenduak edo mugimendurik eza aztertzeko bidea eman dutelako. Euskalaritzan ere ikertu da galderen sintaxia; hala ere, galdera motei batera begiratuz gero, desadostasunak geratzen dira agerian analisien artean. Artikulu honen helburua da galderei analisi bateratua eskaintzea. Horretarako, datu tipologikoetan ez ezik, gramatika sortzaileak eskaintzen dituen baliabideetan ere oinarrituko naiz, eta proposatuko dut perpaus mota Indar eta Jokatutasun buruen artean ezartzen dela, baina galdera mota, ordea, galderetan zehazteko eskatzen den aldagaiaren [nz] edo [pol] tasunek ezartzen dutela.

Euskararen jabekuntza prozesua eskola testuinguruan: zer dakigun, zer jakin nahi dugun

Maider Huarte Abasolo — 2024-10-31

EAEko Haur Hezkuntzako geletan gaur egun dagoen askotariko heterogeneotasuna abiapuntu, artikulu honek euskararen jabekuntzaz, euskara H1 izanik, dakiguna berrikusi eta eskolan egiten den jabekuntzaz orain arte egindako ikerketak kritikoki aztertzen ditu. Halaber, gerora begirako ikerketa erronka bi plazaratzen ditu: batetik, euskararen H2 jabekuntza edo garapen prozesua eskolan xehetasun linguistiko handiagoarekin deskribatu behar da H1 jabekuntzaren arloan lortu den zehaztasuna bermatze aldera; bestetik, H2 jabekuntzari dagokionez eskolako esku-hartzearen alorrean garai bateko irakas-estrategiak egun indarrean dauden eta eraginkorrak diren ikertu behar da hizkuntzaren garapen prozesuan irakasleek beren lana hobeto egin dezaten.

El euskera y la mímesis lingüística

Juan Carlos Moreno Cabrera — 2024-10-31

En este artículo se lleva a cabo una descripción y explicación unificada de algunos de los procedimientos fonológicos, morfológicos, sintácticos y léxicos de naturaleza onomatopéyica, fonosimbólica y expresiva más característicos del euskera. Con este fin, se exponen en los primeros apartados del trabajo los rudimentos fundamentales del fenómeno que se denomina mímesis lingüística o glotomímesis, basado en la expresión lingüística imitativa de las percepciones y sensaciones humanas básicas. De esta manera, los diferentes fenómenos analizados en el presente estudio pueden verse como manifestación de una sola propiedad única y coherente de la lengua vasca y no como un conjunto heterogéneo y heteróclito de expresiones lingüísticas con poca o ninguna relación entre sí.

El mar en la lírica medieval ibérica: los ámbitos occitano y galaico-portugués

Javier Ilundain Chamarro — 2024-10-31

En este trabajo se analiza la presencia de términos asociados al mundo marítimo en la lírica occitana y galaico-portuguesa medieval (siglos xii-xiv). Para ello se recoge la frecuencia con la que aparecen en los cancioneros y se ejemplifican sus usos y significados. La herencia clásica se combina con una preponderante percepción negativa del mar y con la experiencia náutica propia de cada trovador.

Imma António, autora dramática. Una lectura crítica

Manuel Francisco Vieites García — 2024-10-31

En 1985 María Inmaculada António Souto publicaba na colección Cadernos da Escola Dramática Galega, Historia do silencio. A pouco de que teñan pasado 40 anos dese fito, non son moitos os traballos que se ocupen da análise sistemática da súa escrita dramática. Con este artigo propoñemos un estudo inicial e panorámico da mesma, asentado nunha revisión de literatura pertinente e na descrición dos textos ata agora publicados, que situamos no seu contexto. Como resultado destacamos os trazos máis substantivos da súa obra e as súas achegas no eido da literatura dramática galega.

Lèxic de la vida domèstica, dels oficis i del culte religiós en inventaris valencians antics: bancs, arquibancs i bacins

Joaquim Martí Mestre — 2024-10-31

L’objectiu d’aquest article és estudiar des del punt de vista lexicosemàntic i amb una perspectiva diacrònica, tres mots de la vida quotidiana pretèrita, amb presència en els àmbits domèstic, professional i religiós. A partir d’aquests mots (bancs, arquibancs i bacins) i de les unitats polilèxiques que formen, s’estudien també altres veus semànticament relacionables. La documentació en la qual es basa aquest treball està constituïda per relacions de béns valencianes manuscrites dels segles xiv, xv i primera meitat del xvi.

La ciutat a la poesia catalana escrita per dones (1998-2023). Estat de la qüestió

Laura Lázaro García — 2024-10-31

Aquest article revisa els estudis al voltant del fet urbà i la literatura, descobrint les desigualtats en el dret a la ciutat des d’un enfoc interdisciplinar. La bibliografia revisada evidencia que la relació entre la poesia i la ciutat ha estat àmpliament estudiada des de la mirada privilegiada de l’home, dins de l’ordre simbòlic del patriarcat. Alhora, la tendència en l’anàlisi de les temàtiques de la poesia femenina catalana dels darrers 25 anys se centra en l’estudi de les poètiques del cos i, per tant, no existeix un estudi exhaustiu sobre la representació de l’espai públic des de la perspectiva de les dones. Les següents pàgines són una reivindicació del poder de la poesia urbana femenina com a motor de canvi social i un cant a la inclusió de la mirada de les dones en la conceptualització de la ciutat del segle xxi a través de la poesia i des de l’enfoc dels estudis dels afectes.