Fraternal convivencia catalano-castellana en la Universidad de Barcelona (1931-1936). La destacada contribución del grupo intelectual liderado por Pere Bosch-Gimpera

Jordi Pomés Vives

doi:10.5944/hme.19.2024.36187

Autors/ores

Jordi Pomés Vives Universitat Autònoma de Barcelona https://orcid.org/0000-0002-0901-6215

DOI:

https://doi.org/10.5944/hme.19.2024.36187

Paraules clau:

Universidad de Barcelona, Pere Bosch-Gimpera, Bilingüismo, Diálogo castellano-catalán

Resum

En los años treinta del siglo XX, la Universidad de Barcelona actuó como principal plataforma institucional de un potente grupo intelectual profundamente reformista que, además de comprometerse en la reforma y modernización de la Universidad, defendió abiertamente el diálogo y la convivencia del mundo cultural catalán con el del resto de España. El líder principal del grupo fue Pere Bosch-Gimpera. Este colectivo de profesores catalanes consiguió ocupar los puestos clave del gobierno de la universidad barcelonesa entre 1931 y 1939. Defendieron y consiguieron, a pesar de la oposición de importantes sectores políticos, un modelo de Universidad bilingüe (convivencia del catalán y castellano) y autónoma (con amplias competencias). Estas competencias permitieron contratar, como nunca se había conseguido, a los mejores especialistas catalanoparlantes, así como a un número importante de ilustres profesores españoles no catalanes. Ello posibilitó una excepcional profundización, reconocida por los mismos protagonistas, de los vínculos entre la intelectualidad barcelonesa y la del resto de España. Esta Universidad se convirtió en el principal centro cultural que mantuvo, a la vez que promovió y protegió, el diálogo intelectual castellano-catalán, aparte de convertirse en una institución abierta al mundo hispanohablante.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Referències

Balcells, Albert. «El Conferència Club d’Isabel Llorach i Carles Soldevila entre 1929 i 1936 i la seva reconstrucció a partir de 1949». Cercles. Revista d’Història Cultural 20 (2017): 41-69.

Bosch-Gimpera, Pere. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1980.

Bosch-Gimpera, Pere. El problema de las Españas. Málaga: Algazara, 1996.

Bou, Enric. «Les avantguardes i les generacions dels anys 20». En Lliçons de literatura comparada catalana i castellana: segles XIX-XX, 111-146. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.

Cartes de Carles Riba I:1910-1938. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990.

Claret, Jaume. La repressió franquista a la Universitat catalana. Barcelona: Eumo, 2003.

Díaz-Plaja, Ana. «Dos profesores enamorados en tiempos de la República: Guillermo Díaz-Plaja y Concepción Taboada». Temps d’Educació 60 (2021): 229-270.

Estivill, A. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016.

Franquesa, Montserrat. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013.

Fulcarà, M. Dolors. La Residència d'Estudiants de Catalunya (1921-1939). Barcelona: UB, 2011.

Galí, Raimon. Signe de contradicció (2) La Catalunya d'en Macià. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 2001.

Gracia, Francisco y Josep M. Fullola. El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.

Gracia, Francisco. Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015.

Gracia, Francisco. Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio. Madrid: Marcial Pons, 2011.

Guardiola, Carles-Jordi. «Quaranta-quatre cartes d’autors mallorquins adreçades a Carles Riba i Clementina Arderiu». Randa 10 (1980): 143-155.

Larios, Agustí G. «L’oposició a l’autonomia de la Universitat de Barcelona (1933-1934)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 26 (2015): 259-278.

Larios, Agustí G. La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, 1902-1973. Un gresol d’intel·lectualitat. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2023.

L'Estatut de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1933. 75è aniversari. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009.

Maragall, Jordi. El que passa i els que han passat. Barcelona: Edicions 62, 1985.

Mas Solench, Josep M. Ferran Valls i Taberner. Jurista, historiador i polític. Barcelona: Proa, 2002.

Monés, Jordi. La pedagogia catalana al segle XX. Els seus referents. Lleida: Pagès editors, 2011.

Montserrat, Josep. «Joaquim Xirau i la Unió Socialista de Catalunya». Afers 71-72 (2012): 305-323.

Mosquera, Roberto. «Presència catalana en La Gaceta Literaria (1927-1932)». Randa 38 (1996): 43-98.

Nadal, Oriol. «Cooficialitat i bilingüisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939)». Revista de llengua i dret 19 (1993):129-169.

Pericay, Xavier. Compañeros de viaje. Madrid-Barcelona, 1930. A Coruña: Ediciones del Viento, 2013.

Pomés, Jordi. «La Universitat de la “concòrdia” (1928-1936). Joaquim Xirau, el seu club de deixebles i la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) catalana». Temps d’Educació 60 (2021): 193-228.

Ribas, Albert. La Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939). Barcelona: Edicions 62, 1976.

Riera, Santiago. «L'Institut de Fisiologia i l'Escola Catalana de Química». En Història de la cultura catalana, vol 8, Primeres avantguardes, 1918-1930, 255-272. Barcelona: Edicions 62, 1997.

Sagarra, Josep M. de. Memòries 1894-1961. Barcelona: Edicions 62, 1981, 2 vol.

Sobrequés, Jaume et al. Epistolari de Francesc Martorell i Trabal i de Pere Bosch Gimpera amb Ramon d'Abadal i de Vinyals i amb Ferran Valls i Taberner: 1908-1931. Barcelona: Promocions Publicacions Universitàries, 1991.

Valentí, Eduard. «La Universitat Autònoma de Barcelona, en el record i la història». Serra d'Or 132 (1970):19-24.

Ventalló, Joaquim. Los intelectuales castellanos y Cataluña. Barcelona: Galba, 1976.

Vilanou, Conrad. «Joaquim Xirau: política vol dir pedagogia». En El pensament de Joaquim Xirau, coordinado por Josep M. Terricabras, 98-127. Girona: Documenta Universitaria, 2007.

Vilanou, Conrad. «La filosofía universitaria de Pere Bosch-Gimpera (1891-1974)». En La Universidad en el siglo XX. España e Iberoamérica, 642-647. Murcia: Sociedad Española de Historia de la Educación, 1998.