Fraternal Catalan-Spanish coexistence at the University of Barcelona (1931-1936). The outstanding contribution of the intellectual group led by Pere Bosch-Gimpera
DOI:
https://doi.org/10.5944/hme.19.2024.36187Keywords:
University of Barcelona, Pere Bosch-Gimpera, Bilingualism, Castilian-Catalan dialogueAbstract
In the 1930s, the University of Barcelona acted as the main institutional platform for a powerful, profoundly reformist intellectual group that openly defended dialogue and coexistence between the Catalan cultural world and that of the rest of Spain, in addition to committing itself to the reform and modernization of the University. The main leader of this group was Pere Bosch-Gimpera. This group of Catalan professors managed to hold key government positions at the Barcelona university between 1931 and 1939. Despite the opposition of important political sectors, they defended and achieved a model of a bilingual (coexistence of Catalan and Spanish) and autonomous university (with extensive powers). These powers made it possible to hire the best Catalan-speaking specialists, as well as a significant number of illustrious non-Catalan Spanish professors, like never before. This made possible an exceptional strengthening, recognized by the protagonists themselves, of the links between the intellectuals of Barcelona and the rest of Spain. This University became the main cultural center that maintained, promoted and protected the Castilian-Catalan intellectual dialogue, in addition to becoming an institution open to the Spanish-speaking world.
Downloads
References
Balcells, Albert. «El Conferència Club d’Isabel Llorach i Carles Soldevila entre 1929 i 1936 i la seva reconstrucció a partir de 1949». Cercles. Revista d’Història Cultural 20 (2017): 41-69.
Bosch-Gimpera, Pere. Memòries. Barcelona: Edicions 62, 1980.
Bosch-Gimpera, Pere. El problema de las Españas. Málaga: Algazara, 1996.
Bou, Enric. «Les avantguardes i les generacions dels anys 20». En Lliçons de literatura comparada catalana i castellana: segles XIX-XX, 111-146. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1985.
Cartes de Carles Riba I:1910-1938. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1990.
Claret, Jaume. La repressió franquista a la Universitat catalana. Barcelona: Eumo, 2003.
Díaz-Plaja, Ana. «Dos profesores enamorados en tiempos de la República: Guillermo Díaz-Plaja y Concepción Taboada». Temps d’Educació 60 (2021): 229-270.
Estivill, A. Qui era qui a l'Escola de Bibliotecàries: notícies biogràfiques del professorat (1915-1972). Barcelona: Universitat de Barcelona, 2016.
Franquesa, Montserrat. La Fundació Bernat Metge, una obra de país (1923-1938). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2013.
Fulcarà, M. Dolors. La Residència d'Estudiants de Catalunya (1921-1939). Barcelona: UB, 2011.
Galí, Raimon. Signe de contradicció (2) La Catalunya d'en Macià. Barcelona: Barcelonesa d'Edicions, 2001.
Gracia, Francisco y Josep M. Fullola. El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.
Gracia, Francisco. Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015.
Gracia, Francisco. Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio. Madrid: Marcial Pons, 2011.
Guardiola, Carles-Jordi. «Quaranta-quatre cartes d’autors mallorquins adreçades a Carles Riba i Clementina Arderiu». Randa 10 (1980): 143-155.
Larios, Agustí G. «L’oposició a l’autonomia de la Universitat de Barcelona (1933-1934)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 26 (2015): 259-278.
Larios, Agustí G. La Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, 1902-1973. Un gresol d’intel·lectualitat. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2023.
L'Estatut de la Universitat Autònoma de Barcelona de 1933. 75è aniversari. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2009.
Maragall, Jordi. El que passa i els que han passat. Barcelona: Edicions 62, 1985.
Mas Solench, Josep M. Ferran Valls i Taberner. Jurista, historiador i polític. Barcelona: Proa, 2002.
Monés, Jordi. La pedagogia catalana al segle XX. Els seus referents. Lleida: Pagès editors, 2011.
Montserrat, Josep. «Joaquim Xirau i la Unió Socialista de Catalunya». Afers 71-72 (2012): 305-323.
Mosquera, Roberto. «Presència catalana en La Gaceta Literaria (1927-1932)». Randa 38 (1996): 43-98.
Nadal, Oriol. «Cooficialitat i bilingüisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939)». Revista de llengua i dret 19 (1993):129-169.
Pericay, Xavier. Compañeros de viaje. Madrid-Barcelona, 1930. A Coruña: Ediciones del Viento, 2013.
Pomés, Jordi. «La Universitat de la “concòrdia” (1928-1936). Joaquim Xirau, el seu club de deixebles i la Federació Universitària Escolar (F.U.E.) catalana». Temps d’Educació 60 (2021): 193-228.
Ribas, Albert. La Universitat Autònoma de Barcelona (1933-1939). Barcelona: Edicions 62, 1976.
Riera, Santiago. «L'Institut de Fisiologia i l'Escola Catalana de Química». En Història de la cultura catalana, vol 8, Primeres avantguardes, 1918-1930, 255-272. Barcelona: Edicions 62, 1997.
Sagarra, Josep M. de. Memòries 1894-1961. Barcelona: Edicions 62, 1981, 2 vol.
Sobrequés, Jaume et al. Epistolari de Francesc Martorell i Trabal i de Pere Bosch Gimpera amb Ramon d'Abadal i de Vinyals i amb Ferran Valls i Taberner: 1908-1931. Barcelona: Promocions Publicacions Universitàries, 1991.
Valentí, Eduard. «La Universitat Autònoma de Barcelona, en el record i la història». Serra d'Or 132 (1970):19-24.
Ventalló, Joaquim. Los intelectuales castellanos y Cataluña. Barcelona: Galba, 1976.
Vilanou, Conrad. «Joaquim Xirau: política vol dir pedagogia». En El pensament de Joaquim Xirau, coordinado por Josep M. Terricabras, 98-127. Girona: Documenta Universitaria, 2007.
Vilanou, Conrad. «La filosofía universitaria de Pere Bosch-Gimpera (1891-1974)». En La Universidad en el siglo XX. España e Iberoamérica, 642-647. Murcia: Sociedad Española de Historia de la Educación, 1998.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.