A Machine for Medieval Industry. The Fulling Mills of the Valencian South: Integration and Business. New Contributions (1490-1502)
DOI:
https://doi.org/10.5944/etfiii.34.2021.28198Keywords:
Fulling Mill; Textile Industry; Entrepreneurial Artisans; Kingdom of Valencia; Fifteenth CenturyAbstract
This aim of this article is to study the fulling-mill area in the southern districts of Valencia, through new discoveries in archival research. Throughout the fifteenth and early sixteenth centuries, in the districts of Vall d’Albaida, Comtat and Alcoià, the number of the water-powered fulling mills increased to 38 operative machines. This article shows the causes of this concentration, explains the technical characteristics provided by the documents, and the adaptation of the fulling mills to the mill network of the region. It concludes by explaining the social and economic sectors (comprised of entrepreneurial artisans) that organized and managed this technical and industrial development with direct examples of the sources by way of a prosopographic analysis.
Downloads
References
APARICI, Joaquín: El Alto Palancia como polo de desarrollo económico. El sector de la manufactura textil, Ajuntament de Sogorb, 2001.
APARICI, Joaquín: «Paños, tintes y batanes: mapa de la producción textil medieval en la zona septentrional del Reino de Valencia», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 86 (2010), pp. 185-212.
APARICI, Joaquín: «Capilaridad de la manufactura textil en la Plana de Castelló. El caso de Onda en el siglo XV», Anuario de Estudios Medievales, 40-1 (2010), pp. 181-199
BERNAT, Margalida: «Molins drapers a ciutat de Mallorca: entre interessos polítics i econòmics», Estudis Baleàrics, 58-59 (1987), pp. 127-150.
BERNAT, Margalida: Els «III Mesters de la Llana». Paraires, teixidors de llana i tintorers a Ciutat de Mallorca (s. XIV-XVII), Palma de Mallorca, IEB, 1995;
BERNAT, Margalida: «Los batanes de Ciutat de Mallorca (siglos XIII-XVII)», en VII Congreso Internacional de Molinología, Zamora, Universidad de Salamanca, 2010, pp. 406-415.
CÓRDOBA, Ricardo: «Aceñas, tahonas y almazaras. Técnicas industriales y procesos productivos del sector agroalimentario en la Córdoba del siglo XV», Hispania, 48/170 (1988), pp. 827-874.
CÓRDOBA, Ricardo: «Los batanes hidráulicos de la cuenca del Guadalquivir a fines de la Edad Media. Explotación y equipamiento técnico», Anuario de Estudios Medievales, 41/2 (2011), pp. 593-622.
CÓRDOBA, Ricardo: «Aportaciones de la documentación gráfica y escrita al estudio arqueológico de las instalaciones industriales de época medieval y moderna», en García, Alberto (ed.): Arqueología de la producción en época medieval. Granada, Alhulia, 2013, pp. 43-70.
FERRAGUD, Carmel: El naixement d’una vila rural valenciana. Cocentaina, 1245-1304. Valencia, PUV, 2003.
FERRER, Pere et alii: Molins i moliners: molins hidràulics fariners al Comtat, Cocentaina, CEC, 2007.
GLICK, Thomas: Regadío y sociedad en la Valencia medieval. Valencia, Del Cenia al Segura, 1988.
GLICK, Thomas & MARTÍNEZ, Luis: «La molineria hidràulica valenciana: qüestions obertes», en GLICK, Thomas, GUINOT, Enric & MARTÍNEZ, Pablo (eds.): Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social. Valencia, Diputació, 2000, pp. 29-99.
HERNÁNDEZ, Ricardo: La industria textil en Palencia durante los siglos XVI y XVII. Valladolid, Universidad de Valladolid, 2007.
HOSHINO, Hidetoshi: Industria tessile e commercio internazionale nella Firenza del tardo Medioevo. Florencia, 2001.
IRADIEL, Paulino, Evolución de la industria textil castellana en los siglos XIII-XVI. Factores de desarrollo, organización y costes de la producción manufacturera en Cuenca. Salamanca, Univ. Salamanca, 1974.
LLIBRER, Antoni: El finestral gòtic. L’església i el poble de Llíria als segles medievals. Valencia, Ajuntament de Llíria, 2003.
LLIBRER, Antoni: Los orígenes de la industria de la lana en la baja Edad Media. El Comtat en el siglo XV. Valencia, Generalitat, 2007.
LLIBRER, Antoni: «La formación de compañías para el tintado de paños. El caso de Cocentaina en el siglo XV», Anuario de Estudios Medievales, 41/1 (2011), pp.59-72.
LLIBRER, Antoni: «La gestió dels batans i el desenvolupament de la indústria tèxtil al segle XV. El cas de l’àrea Alcoi-Cocentaina», Estudis d’Història Agrària, 23 (2012), pp. 231-248.
LLIBRER, Antoni: «La configuració d’un districte industrial a la baixa Edad Mitjana. Les viles draperes de la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat», Recerques: Història, Economia, Cultura, 64 (2013), pp. 5-31.
LLIBRER, Antoni: Industria textil y crecimiento regional: la Vall d’Albaida y el Comtat durante el siglo XV. Universitat de València, 2014.
LLIBRER, Antoni: «Artesanos emprendedores en la industria textil. Del taller al mercado: el caso del pelaire contestano Bernat Martí (1469-1482)», En la España Medieval, 37 (2014), pp. 295-317.
LLIBRER, Antoni: «Llana, ramat i oli. Empreses en època medieval: nivell d’inversió i costos a la draperia (el Comtat al segle XV)», Saitabi, 65 (2015), pp. 63-79.
LLIBRER, Antoni: «Empreses i empresaris en àmbit rural. Sectors i sistemes de gestió. Exemples del País Valencià (segles XV)», en IRADIEL, Paulino et alii: Identidades urbanas Corona de Aragón-Italia (siglos XIV-XV), Univ. de Zaragoza, 2016, pp. 61-74.
MALANIMA, Paolo: I piedi di legno. Una macchina alle origini dell’industria medioevale. Milán, Franco Angeli, 1988.
MARTÍNEZ, María: «Construcción y tipos de molinos hidraúlicos (s. XIII-XV)», Mayurqa, 22 (1989), pp. 401-413.
MARTÍNEZ, María: «Construcción y tipos de molinos hidráulicos en Murcia (ss. XIII-XV)», Actas del V Congreso de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, Murcia, 1989, Valera & López, Carlos (coords.), Murcia, vol. I, 1991, pp. 385-400
MARTÍNEZ, María: «Desarrollo historiográfico de la molinería hidráulica en la España medieval: perspectivas y resultados», en GALETTI, Paola & RACINE, Pierre (coords.) I mulini nell’Europa medievale. Bolonia, Clueb, 2003, pp. 104-139.
MARTÍNEZ ARAQUE, Iván: En els orígens de la indústria rural. L’artesanat a Alzira i la Ribera en els segles XIII-XV. Valencia, PUV, 2012.
MIRA, Antonio: «La organización de la red molinar en la Vall d’Albaida y l’Alcoià a finales de la Edad Media. Infraestructura industrial, desarrollo económico y fiscalidad», en GLICK, Thomas, GUINOT, Enric & MARTÍNEZ, Pablo (eds.): Els molins hidràulics valencians. Tecnologia, història i context social. Valencia, Diputació, 2000, pp. 229-271.
MIRA, Antonio: Entre la renta y el impuesto. Fiscalidad, finanzas y crecimiento económico en las villas reales del sur valenciano (siglos XIV-XVI).València, PUV, 2005.
MUNRO, John: «Industrial energy from water-mills in the European economy, 5th to 18th Centuries: the limitations of power», Economia e energia, secc. XIII-XVIII. Atti della Settimana di Studi, Prato, CAVACIOCCHI, Simoneta (ed.), Florecnia, Le Monnier, 2002, pp. 223-269.
PANDURI, Tiziana: «Como Acqua de mola». Mulini ad Acqua nel territorio de Calci in età medievale. Pisa, Università, 2001.
PÍNTER, Silvia. (1993) «El molí fariner d’Agullent», Almaig. Estudis i Documents, IX, pp. 56-62.
REYNOLDS, Terry: «Raíces medievales de la revolución industrial», Investigación y Ciencia, 96 (1984), pp. 98-102.
SEBASTIÀ, Rafael: «El cauce del río Molinar: vestigio de las primeras fases de la industrialización (Alcoy, Alicante)», Investigaciones geográficas, 24 (2000), pp. 146-160.
SELMA, Sergi: «Notes sobre la formació d’uns primers monopolis feudals a la Vall d’Albaida», Alba, 7 (1992), pp. 35-38.
SICARD, Germain, Aux origines des sociétés anonymes. Les moulins de Toulouse au Moyen Age, Armand Colin, París, 1953.
TORRÓ, Josep: «El molí d’aigua de Descals», Almaig. Estudis i Documents, 6 (1990), pp. 8-15.
TORRÓ, Josep: (1992) La formación d’un espai feudal. Alcoi, 1245-1304. Valencia, IVEI, 1992.
VICIANO, Pau: Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500). Valencia, Afers, 2000.
VIDAL, Vicente: Arquitectura e Industria. Un ensayo tipológico de los edificios fabriles del Alcoià. Valencia, Generalitat, 1988.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
Copyright (c) 2021 Antoni Llibrer Escrig

This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial 4.0 International License.
Los autores que publican en esta revista están de acuerdo con los siguientes términos:
- Los autores conservan los derechos de autor (copyright) de las obras publicadas y garantizan a la revista el derecho de ser la primera publicación del trabajo al igual que permiten la reutilización del mismo bajo la licencia de uso indicada en el punto 2.
- Las obras se publican en la edición electrónica de la revista bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional, que permite a otros compartir el trabajo con un reconocimiento de la autoría del trabajo y de la publicación inicial en esta revista. Se pueden copiar, usar, difundir, transmitir y exponer públicamente, siempre que: i) se cite la autoría y la fuente original de su publicación (revista, editorial y URL de la obra); ii) no se usen para fines comerciales.
- Se permite y se anima a los autores a difundir electrónicamente las versiones pre-print (versión antes de ser evaluada) y/o post-print (versión evaluada y aceptada para su publicación) de sus obras antes de su publicación, ya que favorece su circulación y difusión más temprana y con ello un posible aumento en su citación y alcance entre la comunidad académica (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su propio sitio web). Color RoMEO: verde. (Véase The Effect of Open Access) (en inglés).
Authors who publish in this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of the first publication with the work simultaneously licensed under a Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International, that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as to earlier and greater citation of the published work (See The Effect of Open Access).