Cuatro cerámicas con epigrafía árabe del Museu de Borriana

Autores/as

  • Carmen Barceló Universitat de València
  • Ana Labarta Universitat de València
  • Josep Benedito Nuez Universitat Jaume I
  • José Manuel Melchor Monserrat Museo Arqueológico de Burriana

DOI:

https://doi.org/10.5944/etfiii.34.2021.26385

Palabras clave:

Cerámicas almohades; decoración; estampilla; esgrafiado

Resumen

En este trabajo se da a conocer una muestra de las más destacadas cerámicas de época almohade que se conservan en el Museo Arqueológico de Borriana y que proceden de excavaciones arqueológicas realizadas en la ciudad y su entorno. Se presta especial atención a la decoración epigráfica pintada o incisa sobre la arcilla fresca y la estampillada. Del análisis de su decoración epigráfica se ha extraído información de notable interés que complementa aquella directamente derivada del análisis tipológico.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Carmen Barceló, Universitat de València

Catedrática de Estudios Árabes e Islámicos (jubilada)

Ana Labarta, Universitat de València

Catedrática de Estudios Árabes e Islámicos

Josep Benedito Nuez, Universitat Jaume I

Departamento de Historia, Geografía y Arte

Profesor Ayudante Doctor

José Manuel Melchor Monserrat, Museo Arqueológico de Burriana

Director del museo

Citas

ABELLÁN, Juan; BLANCO, Francisco José; ESPINAR, Manuel; CARRERAS, A. María: «Cerámica hispano-musulmana de la provincia de Cádiz. Primeras piezas halladas en el yacimiento de Los Caños de Meca», II Coloquio Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo Occidental, Madrid, Ministerio de Cultura, 1986, pp. 141-147.

AGUADO VILLALBA, José: Tinajas medievales españolas. Islámicas y mudéjares. Toledo, Diputación provincial, 1991.

ÁLVARO ZAMORA, María Isabel: «La cerámica andalusí», Artigrama, 22 (2007), pp. 337-369.

AMIGUES, François; MESQUIDA, Mercedes y SOLER, M.ª Paz: «La cerámica esgrafiada en los talleres mudéjares de Paterna (Valencia)», Actas Congreso A Cerámica Medieval no Mediterrâneo Ocidental, Mértola, 1991, pp. 305-314.

ATAALLAH, Mohamed: «Céramiques musulmanes à paroi fine incisée ou peinte de Lixus», Bulletin d’Archéologie Marocaine, 7 (1967), pp. 627-639.

AZUAR RUIZ, Rafael: Castillo de la Torre Grossa (Jijona). Alicante, Diputación provincial, 1985.

AZUAR RUIZ, Rafael: «Alfares y Testares del Sharq Al-Andalus (siglos XII-XIII). Producción, tipología y distribución», en PADILLA, José I. y VILA, Josep M. (coords.), Ceràmica Medieval i Postmedieval. Circuits productius i seqüències culturals, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1998, pp. 57-71.

AZUAR, Rafael; NAVARRO, Concepción y BENITO, Miguel: Excavaciones medievales en el castillo de La Mola (Novelda-Alicante). Novelda, Ayuntamiento, 1985.

AZUAR, Rafael; BORREGO, Margarita; MARTÍ, Javier; NAVARRO, Concepción; PASCUAL, Josefa; SARANOVA, Rosa; BURGUERA, Vicent; GISBERT, Josep Antoni: «Cerámica tardo-andalusí del País Valenciano (Primera mitad del siglo XIII)», Actes du 5ème Colloque sur la Céramique Médiévale (Rabat 11-17 Novembre 1991), Rabat, Institut National des Sciences de l’Archéologie et du Patrimoine, 1995, pp. 140-161.

BARCELÓ, Carmen: «La epigrafía ornamental», La cerámica islámica en la ciudad de Valencia II. Estudios, Valencia, Ayuntamiento, 1990, pp. 137-142.

BARCELÓ, Carmen: «El cúfico andalusí de ‘provincias’ durante el Califato (300-403/912-1013)», Cuadernos de Madinat al-Zahra, 5 (2004) [Actas de las IV Jornadas de Madinat al-Zahra: Nuevas investigaciones sobre el Califato de Córdoba], pp. 173-197.

BARCELÓ, Carmen: «Epigrafía árabe en cerámica», en LERMA ALEGRIA, Josep Vicent (com.): L’Argila de la mitja lluna. La ceràmica islàmica a la ciutat de València. 35 anys d’arqueologia urbana. València, Ajuntament, 2018, pp. 233-266.

BAZZANA, André; LERMA, Josep Vicent; NAVARRO, Julio; SOLER, M.ª Paz; LAMBLIM, Marie-Pascale; MONTMESSIN, Yves: La cerámica islámica en la ciudad de Valencia [1]. Catálogo. Valencia, Ayuntamiento, 1983.

BAZZANA, André y MONTMESSIN, Yves: «Quelques aspects de la céramique médiévale du Maroc du Nord: problèmes typologiques et chronologiques», en Actes du 5ème Colloque sur la Céramique Médiévale (Rabat 11-17 Novembre 1991), Rabat, Institut National des Sciences de l’Archéologie et du Patrimoine, 1995, pp. 241-259.

CANO MONTORO, Encarnación: «Nueva aportación a la producción cerámica del barrio alfarero de época almohade de madinat Baguh (Priego de Córdoba): el hallazgo de tres tinajas estampilladas», ANTIQVITAS, 21 (2009), pp. 181-192.

CARDOSO, João Luís: «Abel Viana (1896-1964): uma vida de arqueólogo», Estudos Arqueológicos de Oeiras, 21 (2014), pp. 475-510.

CAVILLA SÁNCHEZ-MOLERO, Francisco: «Las cerámicas esgrafiadas de Cádiz y la difusión de las producciones esgrafiadas en el suroeste peninsular y El Magreb», Estudios sobre patrimonio, cultura y ciencias medievales, 5-6 (2004), pp. 37-54.

CLARAMONTE, Mónica y BENEDITO, Josep: «La cerámica hispanomusulmana y mudéjar», La arqueología de la Buriyyana islámica a la Borriana cristiana. Burriana, Ayuntamiento, 2011, pp. 103-124.

COLL CONESA, Jaume: «Ceràmica i canvi cultural a la València medieval. L’impacte de la Conquesta», Afers, 7 (1989), pp. 125-167.

COLL CONESA, Jaume: «La ceràmica valenciana del segles XIII al XIX. Tècniques i processos de la producció. Visió diacrònica de conjunt», en PADILLA, Josep I. y VILA, Josep M. (coords.): Ceràmica Medieval i Postmedieval. Circuits productius i seqüencies culturals. Barcelona, Universitat de Barcelona, 1998, pp. 165-176.

COLL CONESA, Jaume: La cerámica valenciana (apuntes para una síntesis). Valencia, Asociación Valenciana de Cerámica, 2009.

COLL, Jaume y GARCÍA, Alberto: «Tipología, cronología y producción de los hornos cerámicos en al-Andalus», Albisola, XLII (2010), pp. 7-24.

COLL, Jaume; HUELAMO, José María y SOLIAS, José María: «Avance de un estudio sobre los restos materiales del castillo islámico de Cuenca», Actas I Congreso de Arqueología Medieval Española III, Huesca, 1989, pp. 77-97.

COLL, Jaume y MARTÍNEZ, Virgilio: «La ocupación medieval», Lixus-2 ladera sur. Excavaciones arqueológicas marroco-españolas en la colonia fenicia. Campañas 2000-2003. Saguntum extra 6 (2005), pp. 37-70.

COLL, Jaume; PASCUAL, Josefa y MARTÍ, Javier: Cerámica y cambio cultural. El tránsito de la Valencia islámica a la cristiana. Madrid, Dirección General de Bellas Artes y Archivos, 1989.

CORREIA, Fernando Branco: «Um conjunto cerâmico árabe-medieval de Beja», A Cerâmica Medieval no Mediterrâneo Ocidental. Actas do IV Congresso Internacional. Lisboa 1987. Campo Arqueológico de Mértola, 1991, pp. 373-385.

Crónica del moro Rasis. Edición D. Catalán y S. de Andrés, Madrid, 1975.

CRESPO PASCUAL, Almudena: «Cerámica esgrafiada: estado de la cuestión», Anales de Arqueología Cordobesa, 12 (2001), pp. 353-370.

DELPY, Alexandre: «Note sur quelques vestiges de céramique recueillis à Salé», Hespéris. Archives Berbères et bulletin de l’institut des hautes études marocaines, 42 (1955), pp. 129-152.

DE MARÍA, Ramón: El repartiment de Burriana y Villarreal. Vila-real, Caja Rural Católico-Agraria S. Coop. de Crédito, Ltda., 1933.

DOMINGUEZ, Manuel y ESPINAR, Manuel: «Catalogación preliminar de estampillas almerienses», A Cerâmica Medieval no Mediterrâneo Ocidental. Actas do IV Congresso Internacional. Lisboa 1987. Campo Arqueológico de Mértola, 1991, pp. 593-599.

Edrîsî. Description de l’Afrique et de l’Espagne. Edición y traducción R. Dozy et M. J. de Goeje, Leiden, Brill, 1866, reimpresión anastática 1968.

FERNÁNDEZ, Alejandro; MARTÍN, Miguel Á. y MOREDA, Javier: «Excavaciones arqueológicas en el monasterio de San Benito el Real de Valladolid. Un interesante fragmento de cerámica esgrafiada y cuerda seca parcial», Boletín de Arqueología Medieval, 3 (1989), pp. 233-241.

FERNÁNDEZ SOTELO, Emilio: Ceuta medieval. Aportación al estudio de las cerámicas (s. X-XV). I. Cerámica de uso particular. Ceuta, Museo Municipal, 1988.

FERRER, Agustín y PELUFO, M.ª Ángeles: «Estudio de las cerámicas esgrafiadas de Al-Gezira Suqar», Al-Gezira. Revista d’Estudis Històrics-Ribera Alta, 4/5 (1988), pp. 47-73.

FLORES, Isabel; MUÑOZ, María del Mar; LIROLA, Jorge: «Las producciones de un alfar islámico en Almería», Arqueología y Territorio Medieval, 6 (1999), pp. 207-239.

GARCÍA, Vicent: Llibre de privilegis de Borriana (1233-1350). Burriana, Col·lecció Papers 14, 1989.

GOMES, Rosa Varela: Silves (Xelb), uma cidade do Gharb Al-Andalus: a zona da Arrochela, espaços e quotidianos. Silves, Instituto de Gestâo do Património Arquitectónico e Arqueológico, 2011.

GOMES, Rosa Varela: «Cerâmicas muçulmanas do Castelo de Silves», XELB: revista de arqueologia, arte, etnologia e história, 1 (1988), pp. 9-294.

GOMES, Rosa Varela y GOMES, Mário Varela: Palácio Almoada da Alcáçova de Silves. Lisboa, Museo Nacional de Arqueologia, 2001.

GÓMEZ MARTÍNEZ, Susana: La cerámica islámica de Mértola producción y comercio, (Tesis Doctoral inédita), Universidad Complutense de Madrid, 2004.

GÓMEZ MARTÍNEZ, Susana: «El arrabal portuario de Mértola (Portugal): el registro cerámico andalusí», revista Onoba, 4 (2016), pp. 181-196.

GUICHARD, Pierre: «Los orígenes islámicos», Burriana en su historia I. Burriana, Ajuntament, 1987, pp. 71-87.

GUICHARD, Pierre: Al-Andalus frente a la conquista cristiana: los musulmanes de Valencia, siglos XI-XIII. Valencia, Universitat de València, 2001.

GUILLERMO MARTÍNEZ, Martín: Cartagena medieval. Cartagena, Cuadernos Monográficos del Museo del Teatro Romano, 2014.

HEIDENREICH, Anja: Islamische Importkeramik des hohen Mittelalters auf der Iberischen Halbinsel. Madrid, Deutsches Archäeologisches Institut, 2007.

HITA, José Manuel y VILLADA, Fernando: «Producción y comercialización de la cerámica esgrafiada y pintada en el ámbito de El Estrecho de Gibraltar. El caso de Ceuta», Almoraima, 42 (2011), pp. 215-238.

HUICI MIRANDA, Ambrosio: Historia musulmana de Valencia y su región. Valencia, Ayuntamiento, 1970.

AL-IDRĪSĪ. Los caminos de al-Andalus en el siglo XII. Edición y traducción Jassim Abid Mizal. Madrid, CSIC, 1989.

JENKINS-MADINA, Marilyn: Medieval Maghribî Ceramics. A Reappraisal of the Pottery Production of the Western Regions of the Muslim World. New York, New York University, 1979.

KHAWLI, Abdallah: «Lote de cerâmica epigrafada em estampilhagem de Mértola», Arqueologia Medieval, 1 (1992), pp. 7-25.

LABARTA, Ana; BARCELÓ, Carmen; VEGLISON, Josefina: València àrab en prosa i vers. València, Publicacions de la Universitat de València, 2011.

LERMA ALEGRIA, Josep Vicent: «Relaciones mediterráneas de la Valencia islámica: las cerámicas importadas», Les Illes Orientals d’Al-Andalus i les seues relacions amb Sharq Al-Andalus, Magrib i Europa cristiana, actas de V Jornades d’Estudis Històrics Locals, Palma, 1987, pp. 339-358.

LERMA ALEGRIA, Josep Vicent (com.): L’Argila de la mitja lluna. La ceràmica islàmica a la ciutat de València. 35 anys d’arqueologia urbana. València, Ajuntament, 2018.

LÉVI PROVENÇAL, E.: «La description de l’Espagne d’Ahmad al-Râzî. Essai de reconstitution de l’original arabe et traduction française», Al-Andalus, XVIII (1953), pp. 51-108.

LINTZ, Yannik; DÉLÉRY, Claire; TUIL LEONETTI, Bulle (dir.) Maroc médiéval. Un empire de l’Afrique à l’Espagne. Paris, Musée du Louvre, 2014.

Llibre del repartiment del Regne de Valencia. Edición, estudio preliminar e índices M.ª D. Cabanes Pecourt y R. Ferrer Navarro, 2 vols. Zaragoza, Anúbar, 1979.

MARÇAIS, Georges: Les poteries et faïences de Bougie (collection Debruge). Contribution a l’étude de la céramique musulmane, Constantine, Braham, 1916.

MELCHOR MONSERRAT, José Manuel: «La arqueología como fuente de estudio para la Burriana medieval», La arqueología de la Buriyyana islámica a la Borriana cristiana. Burriana, Ayuntamiento, 2011, pp. 11-48.

MELCHOR, José Manuel y BENEDITO, Josep: El Palau (Burriana). Procesos de cambio cultural desde la Prehistoria hasta el siglo XX. Burriana, Ayuntamiento, 2016.

NAVARRO PALAZÓN, Julio: La cerámica esgrafiada andalusí de Murcia. Madrid, Casa de Velázquez, 1986.

NAVARRO PALAZÓN, Julio: La cerámica islámica en Murcia. Vol. I. Catálogo. Murcia, Ayuntamiento, 1986.

NAVARRO PALAZÓN, Julio: «Hacia una sistematización de la cerámica esgrafiada». II Coloquio Internacional de Cerámica Medieval en el Mediterráneo Occidental, Madrid, Ministerio de Cultura, 1986, pp. 165-178.

NAVARRO PALAZÓN, Julio: «Formas arquitectónicas en el mobiliario cerámico andalusí», Cuadernos de la Alhambra, 23 (1987), pp. 21-64.

NAVARRO PALAZÓN, Julio: «La cerámica con decoración esgrafiada», La cerámica islámica en la ciudad de Valencia II. Estudios, Valencia, Ayuntamiento, 1990, pp. 115-135.

NAVARRO PALAZÓN, Julio: Una casa islámica en Murcia. Estudio de su ajuar (siglo XIII). Murcia, Centro de Estudios Árabes y Arqueológicos «Ibn Arabi», 1991.

NAVARRO, Julio y JIMÉNEZ, Pedro: «Piletas de abluciones en el ajuar cerámico andalusí», Verdolay, 5 (1993), pp. 171-177.

NAVARRO, Julio y JIMÉNEZ, Pedro: «Maquetas arquitectónicas en cerámica y su relación con la arquitectura andalusí», en NAVARRO, Julio (ed.), Casas y palacios de Al-Ándalus (Siglos XII y XIII). Barcelona - Granada, Lunwerg - El Legado andalusí, 1995, pp. 287-302.

NAVARRO, Julio y JIMÉNEZ, Pedro: «La cerámica andalusí de Siyâsa: estudio preliminar», Cerâmica Medieval e Pós-Medieval, métodos e resultados para o seu estudo, Actas das 3ª Jornadas Tondela (Portugal), 1997, pp. 103-123.

NAVARRO, Julio y JIMÉNEZ, Pedro: «De nuevo sobre los aguamaniles cerámicos andalusíes: las tapaderas», Al-Ándalus-Magreb, 5 (1998), pp. 189-202.

NAVARRO, Julio y JIMÉNEZ, Pedro: «Religiosidad y creencias en la Murcia musulmana: testimonios arqueológicos de una cultura oriental», Huellas: Catedral de Murcia, exposición, 2002, pp. 58-87.

NAVARRO, Julio y JIMÉNEZ, Pedro: «La cerámica andalusí de Murcia a la llegada de Alfonso X», Alfonso X y su época. Catálogo de la exposición celebrada en Murcia. Murcia, 2009, pp. 695-704.

OCAÑA JIMÉNEZ, Manuel: «Zócalos hispanomusulmanes del siglo XII», Al-Andalus, 10/1 (1945), pp. 164-169.

ORTEGA ORTEGA, Julián M.: Anatomía del esplendor. Fondos de la sala de Historia Medieval. Museo de Albarracín. Teruel, Fundación Santa María de Albarracín, 2007.

RAMÓN FERNÁNDEZ, Francisca: El ingreso en la comunidad de pescadores de El Palmar y la transmisión hereditaria del «redolí». Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2001.

RIERA, M.ª Magdalena; ROSSELLÓ, Guillermo y SOBERATS, Natalia: «Tinajas con decoración estampada de época almohade de Quesada (Jaén)», Arqueología y territorio medieval, 4 (1997), pp. 163-180.

SANTOS, Samuel de los: «Estampillas de alfarerías moriscas cordobesas», Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales 1948-1949 (Extractos), 9-10, Madrid, Ministerio de Educación Nacional, 1950, pp. 220-232.

TORREMOCHA SILVA, Antonio: «La cerámica musulmana estampillada de los siglos XIII y XIV hallada en Algeciras», Revista EPCCM, 17 (2015), pp. 349-402.

TORREMOCHA SILVA, Antonio: Algeciras musulmana y cristiana (ss. VIII-XIV). Estudios Núm. 9, Libros EPCCM, s. a.

VIANA, Abel: «Nossa Senhora da Cola», O Arquivo de Beja, 17 (1961).

Descargas

Publicado

2021-07-12

Cómo citar

Barceló, C., Labarta, A., Benedito Nuez, J., & Melchor Monserrat, J. M. (2021). Cuatro cerámicas con epigrafía árabe del Museu de Borriana. Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, (34), 37–64. https://doi.org/10.5944/etfiii.34.2021.26385

Número

Sección

Artículos