La ciutat a la poesia catalana escrita per dones (1998-2023). Estat de la qüestió

Resumen

Aquest article revisa els estudis al voltant del fet urbà i la literatura, descobrint les desigualtats en el dret a la ciutat des d’un enfoc interdisciplinar. La bibliografia revisada evidencia que la relació entre la poesia i la ciutat ha estat àmpliament estudiada des de la mirada privilegiada de l’home, dins de l’ordre simbòlic del patriarcat. Alhora, la tendència en l’anàlisi de les temàtiques de la poesia femenina catalana dels darrers 25 anys se centra en l’estudi de les poètiques del cos i, per tant, no existeix un estudi exhaustiu sobre la representació de l’espai públic des de la perspectiva de les dones. Les següents pàgines són una reivindicació del poder de la poesia urbana femenina com a motor de canvi social i un cant a la inclusió de la mirada de les dones en la conceptualització de la ciutat del segle xxi a través de la poesia i des de l’enfoc dels estudis dels afectes.