«Major de tots los poetes e oradors»: la condecoració humanística del cavaller Curial

Resumen

En la novel·la cavalleresca Curial e Güelfa (ca. 1445-1448), anònima i escrita en català, l’autor transforma un cavaller-trobador del segle xiii, Curial, en un cavaller bibliòfil i humanista (orator et poeta): educat «entre los grans philòsofs, poetes e oradors» i estudiós de les ciències liberals, la filosofia moral i la poesia clàssica. Curial —probable alter ego de l’escriptor— visita un Parnàs oníric, on Apol·lo li atorga el títol de «major de tots los poetes e oradors qui vuy son». La somniada coronació serveix d’excusa a l’autor per a fer una defensa de la literatura de ficció i per a proposar als seus oients —cortesans; cavallers, en part— un arquetip imitable de noble o cortigiano amic d’humanistes i amant dels studia humanitatis, d’acord amb els preceptes pedagògics del primer Quattrocento italià. Tot plegat, reforça la idea d’una obra literària escrita a Itàlia i comprensible en context italià.

In the chivalric romance Curial e Guelfa (ca. 1445-1448), anonymous and written in Catalan, the author transforms a 13th-century knight-troubadour, Curial, into a bibliophile and humanist knight (orator et poeta): educated «entre los grans philòsofs, poetes e oradors», and scholar of liberal sciences, moral philosophy and classical poetry. Curial —a probable alter ego of the writer— visits a dreamlike Parnassus, where Apollo gives him the title of «major de tots los poetes e oradors qui vuy son». The dreamed coronation serves as an excuse for the author to defend the fitcional literature and to propose to his listeners —courtiers, many of them knights— an archetype of noble or cortigiano worthy of imitation, friend of humanists and lover of the studia humanitatis, in accordance with the pedagogical precepts of the early Italian Quattrocento. All in all, it reinforces the idea of a literary work written in Italy and comprehensible in an Italian context.