Deudas y embargos. La otra cara de las compraventas de esclavos en la Mallorca de principios del siglo XV
DOI:
https://doi.org/10.5944/etfiii.35.2022.32063Palabras clave:
Esclavitud; Mallorca; compraventas; deudas; embargos.Resumen
El presente artículo indaga en uno de los aspectos más desconocidos de las compraventas de esclavos: la existencia de un porcentaje de operaciones fallidas, en las que las deudas de sus propietarios implicaron el embargo de bienes o incluso de los mismos esclavos, concebidos como garantías de pago. La isla de Mallorca se presenta aquí como uno de los lugares más apropiados para centrar este estudio, dada la reconocida importante presencia de esclavos en época bajomedieval y la pervivencia de fuentes de carácter judicial que permiten reseguir las órdenes de embargo. Estas informaciones, presentes entre la correspondencia del gobernador del reino, corroboran la existencia de unas operaciones que hasta el momento podían ser solo intuidas, puesto que no aparecían de forma explícita en la documentación notarial, la más usada para el estudio de las transacciones de esclavos.
Descargas
Citas
Álvarez-Novoa, Carlos: La justicia en el antiguo Reino de Mallorca. Palma, Gráficas Miramar, 1971.
Armenteros Martínez, Iván: «La esclavitud en el Occidente medieval, y alguna reflexiones teóricas para el debate», en Pérez García, Rafael M., Fernández Chaves, Manuel F. & Belmonte Postigo, José Luis (eds.): Los negocios de la esclavitud. Tratantes y mercaderes de esclavos en el Atlántico ibérico, siglos XV-XVIII. Sevilla, Editorial Universidad de Sevilla, 2018, pp. 17-36.
Armenteros Martínez, Iván: «Los orígenes de un nuevo modelo: cómo la llegada del Islam transformó las prácticas esclavistas en la Europa de los siglos VIII-XIII», Archivio Storico Italiano, 174/1 (2016), pp. 3-29.
Armenteros Martínez, Iván: L’esclavitud a la Barcelona del Renaixement (1479-1516): un port mediterrani sota la influència del primer tràfic negrer. Barcelona, Lleida, Fundació Noguera, Pagès, 2015.
Armenteros Martínez, Ivan & Salicrú i Lluch, Roser: «Des esclaves pour servir ou pour travailler? L’utilisation de la main-d’œuvre servile dans les villes du sud de l’Europe occidentale (XIVe-XVe siècle)», en Ouerfelli, Mohamed & Burri, Sylvain (eds.): Artisanats et métiers en Méditerranée médiévale et moderne. Aix-en-Provence, Paris, Presses Universitaires de Provence, 2018, pp. 263-299.
Armenteros Martínez, Ivan & Salicrú i Lluch, Roser: «Treball esclau i treball lliure a la Barcelona del segle XV», en Orti, Pere & Verdés, Pere (eds.): La crisi de Barcelona durant el segle XV, Barcelona, Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), en prensa.
Bonet, Miguel: «Orden disminuyendo el número de esclavos en Mallorca (1374)», BSAL, 7 (1897-8), pp. 359-360.
Bresc, Henry: «L’esclave dans le monde méditerranéen des XIVe et XVe siècles: problèmes politiques, religieux et moraux», Actes del XIII Congrés d’Història de la Corona d’Aragó, Palma de Mallorca, 1987, Palma de Mallorca, Institut d’Estudis Baleàrics, 1989-1990, pp. 89-102.
Burguera i Puigserver, Victòria A.: Els perills de la mar. Pirateria, captiveri i gestió del conflicte marítim a la Corona d’Aragó (1410-1458), (Tesis doctoral s.p.), Universitat de Barcelona, 2020.
Cateura Bennàsser, Pau: L’administració atrapada: crèdit, finances i adaptacions fiscals en el regne de Mallorca (segle XV). Palma, El Tall, 2008.
De Montaner, P.: «Aspectos de la esclavitud en Mallorca durante la Edad Moderna», BSAL, 37 (1980), pp. 289-328.
Feliu, Gaspar: «Mercaders-banquers barcelonins: l’endeutament de la monarquia i la fallida de la taula de canvi de Pere des Caus i Andreu d’Olivella el 1382», Barcelona quaderns d’història, 13 (2007), pp. 197-210.
Ferragud, Carmel: «Els esclaus, pacients i practicants de la medicina al regne de València durant la baixa edat mitjana», en Guillén Fabienne & Salicrú i Lluch, Roser (eds.): Ser y vivir esclavo. Identidad, aculturación y agency (Mundos mediterráneos y atlánticos, siglos XIII-XVIII). Madrid, Casa de Velázquez, 2021, pp. 139-154.
Ferragud, Carmel: «The Role of Doctors in the Slave Trade during the Fourteenth and Fifteenth Centuries within the Kingdom of Valencia (Crown of Aragon)», Bulletin of the History of Medicine, 87 (2013), pp. 143-169.
Ferrer Abárzuza, Antoni: Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l’esclavitud medieval (segles XIII-XVI). València, Publicacions de la Universitat de València, 2015.
Furió, Antoni: «Esclaus i assalariats. La funció econòmica de l’esclavitud en la Península Ibèrica a la Baixa Edat Mitjana», en Ferrer i Mallol, Maria Teresa & Mutgé Vives, Josefina (eds.): De l’esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts a l’Edat Mitjana. Barcelona, Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals, 2000, pp. 15-39.
Furió, Antoni: «Mercancías humanas: el nuevo auge de la esclavitud al final de la Edad Media», en Chust, Manuel (ed.): De la cuestión señorial a la cuestión social: Homenaje al profesor Enric Sebastià. Valencia, Universitat de Valencia, 2002, pp. 23-38.
Gual Camarena, Miguel: «Un seguro contra crímenes de esclavos en el siglo XV», Anuario de Historia del Derecho Español, 23 (1953), pp. 247-258.
Heers, Jacques: Esclaves et domestiques au Moyen Âge dans le monde méditerranéen. París, Fayard, 1981.
Hernando, Josep: «From Islam to Christianity: Preaching, Conversion, and the Religious Practices of Muslim Slaves from de Fourth Lateran Council through the Fifteenth Century», en Champagne, Marie-Thérèse & Resnick, Irven M. (eds.): Jews and Muslims under the Fourth Lateran Council. Turnhout, Brepols, 2018, pp. 199-221.
Hernando, Josep: «De l’Islam al Cristianisme. El procés d’integració dels esclaus per mitjà de la religió. Barcelona, segle XIV», Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia, 32 (2014-2015), pp. 263-284.
Hernando, Josep: Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs. De l’esclavitud a la llibertat (s. XIV). Barcelona, CSIC, 2003.
Hernando, Josep: «L’estat físic dels esclaus: malalties i defectes. La redhibició i l’evicció i la compravenda d’esclaus (s. XIV-XV)», Acta historica et archaeologica mediaevalia, 23-24 (2002), pp. 415-439.
Hernando, Josep: «La redhibició i l’evicció en els contractes de compra-venda d’esclaus (s. XIV-XV)», Quaderns de la Selva, 13 (2001), pp. 229-248.
Jover, Gabriel, Mas, Antoni & Soto, Ricard: «Feus, reserva senyorial i esclavitud, Mallorca a la segona meitat del segle XIV» en Mir, Conxita & Vicedo, Enric (eds.): Control social i quotidianitat. Terceres Jornades sobre Sistemes Agraris i Poder Local als Països Catalans. Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 2002, pp. 141-180.
Juan Vidal, José: «La problemática de los censales: su incidencia en las Germanías (1521-1523)», Mayurqa, 13 (1975), pp. 101-158.
Macaire, Pierre: L’esclavage à Majorque au XVe siècle. Nimes, Le plein des sens, 2012.
Macaire, Pierre: Majorque et le commerce international (1400-1450 environ). Lille, Université de Lille III, 1986.
Maíz Chacón, Jorge: «Govern, mercat i crèdit al call jueu de Palma (segle XIV)», en Cateura Bennàsser, Pau, Maíz Chacón, Jordi & Tudela Villalonga. Lluís (eds.): Inversors, banquers i jueus: les xarxes financeres a la Corona d’Aragó: s. XIV-XV. Palma, Documenta Balear, 2015, pp. 65-80.
Maíz Chacón, Jorge: «Els mètodes crediticis jueus a la Mallorca Medieval», en Cateura Bennàsser, Pau (coor.): El crèdit i el sistema financer del Regne de Mallorca: segles XIV-XV. Palma, Universitat de les Illes Balears, Consell de Mallorca, 2009, pp. 148-150.
Marzal Palacios, Francisco José: La esclavitud en Valencia durante la Baja Edad Media (1375-1425), (Tesis doctoral s.p.), Universitat de València, 2006.
Mas i Forners, Antoni: La incidencia del mercado de esclavos en la estructura productiva de Mallorca (aprox. 1300-1450)» en Guillén, Fabienne & Trabelsi, Salah (eds.): Les esclavages en Méditerranée. Espaces et dynamiques économiques. Madrid, Casa de Velázquez, 2012, pp. 77-100.
Mas i Forners, Antoni: Esclaus i Catalans: esclavitud i segregació a Mallorca durant els segles XIV i XV. Palma, Lleonard Muntaner, 2005.
Mas i Forners, Antoni et alii: «Socioecological Transition in Land and Labour Exploitation in Mallorca: From Slavery to a Low-Wage Workforce, 1229-1576», Sustainability, 11/168 (2019), pp. 1-26.
Matas Riutort, Maria Antònia & Vidal Mateu, Aina Maria: «Esclaus a Inca al llarg del segle XV» en Primeres Jornades d’Estudis Històrics Locals d’Inca. Inca, Ajuntament d’Inca, 1994, pp. 35-49.
Mayol Llompart, Antoni: «El crèdit privat a Pollença baix el sedaç de la cúria reial (1350-1399)», en Cateura Bennàsser, Pau, Maíz Chacón, Jordi & Tudela Villalonga, Lluís (eds.): Inversors, banquers i jueus: les xarxes financeres a la Corona d’Aragó: s. XIV-XV. Palma, Documenta Balear, 2015, pp. 81-108.
Mayol Llompart, Antoni: «Esclavos fugitivos: de Mallorca a Granada. Aproximación a los esclavos sarracenos en la ruralía de Mallorca. Pollensa, siglos XIV-XV», Actas del VI Estudios de Frontera: población y poblamiento. Homenaje a don Manuel González Jiménez, Alcalá la Real, 2005, Toro Ceballos, Francisco & Rodríguez Molina, José (coords.), Jaén, Diputación Provincial de Jaén, 2007, pp. 457-474.
Moll, Antoni: Ordinacions y sumari dels privilegis, consuetuds y bons usos del Regne de Mallorca. Mallorca, Pere Guasp, 1663.
Planas Rosselló, Antonio: El derecho penal histórico de Mallorca (siglos XIII-XVIII). Palma, Universitat de les Illes Balears, 2001.
Planas Rosselló, Antonio: «El Mestre de Guaita y la custodia de los esclavos en Mallorca», BSAL, 52 (1996), pp. 95-128.
Plazolles-Guillen, Fabienne: «Les courtiers de commerce à Barcelone au XVe siècle», Mélanges de la Casa de Velázquez, 29-1 (1993), pp. 127-154.
Pons Pastor, Antoni: Libre del Mostassaf de Mallorca. Palma, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1949.
Pons Pastor, Antoni: Constitucions e Ordinacions del Regne de Mallorca (segles XIV-XV), Vol. I. Palma, Estampa d’en Guasp, 1932.
Pons Pastor, Antoni: Ordinacions gremials i altres capítols a Mallorca (segles XIV-XV). Palma, Estampa de’n Guasp, 1930.
Pons Pastor, Antoni: «Capitols e ordinacions fetes per lo offici de mestre de guaita», BSAL, 21 (1927), pp. 347-351.
Pujol, Margalida: «L’esclavitud en el Regne de Mallorca durant el govern de Martí I, 1396-1410», BSAL, 52 (1996), pp. 129-140.
Putzulu, Evandro: «Schiavi sardi a Maiorca nella seconda metà del secolo XIV (con 36 documenti inediti)» en Studi Storici in onore di Francesco Loddo Canepa, I. Firenze, 1959, pp. 211-251.
Putzulu, Evandro: «Schiavi sardi a Maiorca nella seconda metà del secolo XIV», Actas del VI Congreso de Historia de la Corona de Aragón celebrado en Cerdeña en los días 8 al 14 de diciembre del año 1957, Madrid, 1959, pp. 365-378.
Quadrado, Josep Maria: Privilegios y franquicias de Mallorca, edición facsímil e índices a cargo de Urgell Hernández, Ricard. Palma, Conselleria d’Educació i Cultura, 2002.
Salicrú i Lluch, Roser: «De quan els esclaus no eren (només) negres africans: a l’entorn de l’esclavitud i del tràfic d’esclaus a la Mediterrània tardomedieval des de l’observatori barceloní», Drassana, 25 (2017), pp. 52-65.
Salicrú i Lluch, Roser: «Slaves in the Professional and Family Life of Craftsmen in the Late Middle Ages», en La famiglia nell’economia europea, secc. XIII-XVIII. Florencia, Firenze University Press, 2009, pp. 325-342.
Salicrú i Lluch, Roser: «L’esclau com a inversió? Aprofitament, assalariament i rendibilitat del treball a l’entorn català tardomedieval», Recerques: història, economia, cultura, 52-53 (2006), pp. 49-85.
Salicrú i Lluch, Roser: Esclaus i propietaris d’esclaus a la Catalunya del segle XV. L’assegurança contra fugues. Barcelona, CSIC, 1998.
Sancho, P. A.: «Prohibición de traer esclavos moros a Mallorca si no han sido apresados por buques armados en corso en el reino (1387)» BSAL, 9 (1902), p. 42.
Santamaría Arández, Álvaro: Ejecutoria del Reino de Mallorca. Palma, Ajuntament de Palma, 1990.
Santamaría Arández, Álvaro: «Mallorca en el siglo XIV», Anuario de Estudios Medievales, 7 (1970-71), pp. 253-278.
Sastre Moll, Jaume: «Musulmanes en Mallorca en la primera mitad del siglo XIV», BSAL, 48 (1992), pp. 25-50.
Sastre Moll, Jaume: «Estancia y salida de musulmanes libres y esclavos durante el reinado de Sancho I y Felipe de Mallorca», BSAL, 44 (1988), pp. 125-170.
Sastre Moll, Jaume: «Notas sobre la esclavitud en Mallorca: el “Llibre de sareyns e de grecs de lany MCCCXXX”», Mayurqa, 21 (1985), pp. 101-120.
Sevillano Colom, Francisco: «Demografía y esclavos del siglo XV en Mallorca», BSAL, 34 (1973), pp. 160-197.
Sevillano Colom, Francisco: «Cautivos sardos en Mallorca (siglo XIV)», Studi Sardi, 21 (1968), pp. 147-174.
Soto Company, Ricard: «La conquista de Mallorca y la creación de un mercado de esclavos» en Guillén, Fabienne P. & Trabelsi, Salah (eds.): Les esclavages en Méditerranée. Espaces et dynamiques économiques. Madrid, Casa de Velázquez, 2012, pp. 63-76.
Soto Company, Ricard: «¿Una oferta sin demanda? La esclavitud rural en Mallorca antes de la peste negra (s. XIII-XIV)», Historia Agraria, 21 (2000), pp. 11-31.
Soto Company, Ricard: «El primer tràfic esclavista a Mallorca», L’Avenç, 35 (1981), pp. 60-65.
Vaquer Bennàsar, Onofre: «El rey y la administración de justicia en el Reino de Mallorca», Miscelánea de artículos, 6 (1997), pp. 449- 456.
Vaquer Bennàsar, Onofre: L’esclavitud a Mallorca: 1448-1500. Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1997.
Verlinden, Charles: «La esclavitud en la economía medieval de las Baleares, principalmente en Mallorca», Cuadernos de Historia de España, 67-68 (1982), pp. 123-164
Verlinden, Charles: «Une taxation d’esclaves à Majorque en 1428 et la traite italienne», Bulletin de l’Institut Historique Belge de Rome, 42 (1972), pp. 141-187.
Verlinden, Charles: L’esclavage dans l’Europe médiévale. Bruges, De Tempel, 1955.
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2022 Victòria A. Burguera Puigserver

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
Los autores que publican en esta revista están de acuerdo con los siguientes términos:
- Los autores conservan los derechos de autor (copyright) de las obras publicadas y garantizan a la revista el derecho de ser la primera publicación del trabajo al igual que permiten la reutilización del mismo bajo la licencia de uso indicada en el punto 2.
- Las obras se publican en la edición electrónica de la revista bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional, que permite a otros compartir el trabajo con un reconocimiento de la autoría del trabajo y de la publicación inicial en esta revista. Se pueden copiar, usar, difundir, transmitir y exponer públicamente, siempre que: i) se cite la autoría y la fuente original de su publicación (revista, editorial y URL de la obra); ii) no se usen para fines comerciales.
- Se permite y se anima a los autores a difundir electrónicamente las versiones pre-print (versión antes de ser evaluada) y/o post-print (versión evaluada y aceptada para su publicación) de sus obras antes de su publicación, ya que favorece su circulación y difusión más temprana y con ello un posible aumento en su citación y alcance entre la comunidad académica (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su propio sitio web). Color RoMEO: verde. (Véase The Effect of Open Access) (en inglés).
Authors who publish in this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of the first publication with the work simultaneously licensed under a Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International, that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as to earlier and greater citation of the published work (See The Effect of Open Access).