Quatre ulls i deu orelles: Ramon Muntaner, capità de Gerba

Resumen

El present article analitza els caps. 248-265 de la Crònica de Ramon Muntaner, dedicats al període (1309-1315), quan el cronista exercí com a capità de l’illa de Gerba al servei del rei Frederic de Sicília. Amb aquest propòsit, aborda, en primer lloc, la versió que Muntaner dona dels fets esdevinguts a Gerba entre la conquesta de l’illa per l’almirall Roger de Llúria (1284) i el turbulent període de revoltes contra el domini catalanosicilià (1306-1311) a què hagué de fer front durant l’exercici de la capitania. En segon lloc, estudia els principals trets que Muntaner hi atribueix al seu propi personatge, tot prenent en consideració els mecanismes amb què configura aquest autoretrat literari. En tercer i darrer lloc, examina les tàctiques i les disposicions de tipus militar adoptades per Muntaner durant la campanya gerbiana, bo i acarant-les amb alguns destacats exponents de la tractadística bèl·lica medieval. L’anàlisi duta a terme posa de manifest el desig de Muntaner de reivindicar el seu èxit a Gerba com una gran victòria del Casal d’Aragó i, de retruc, de presentar-se com un salvador de la causa dels prínceps catalanoaragonesos.