«Ad conservationem iuris Domini Episcopi». El notario como agente episcopal en la Cataluña del siglo XIV: el caso de la Bisbalia de Girona
DOI:
https://doi.org/10.5944/etfiii.36.2023.36015Palabras clave:
Notariado; notario episcopal; obispo; escritura; poderResumen
El objetivo del estudio es poner de relieve el papel central de la institución notarial dentro de la diócesis medieval, tomando como ejemplo la región catalana del Baix Empordà (Girona), en el siglo XIV. En concreto, se pretende explicar la importancia del notario no solo como garante de la fides publica, sino también como un elemento fundamental del engranaje administrativo de los dominios territoriales del obispado. Mediante el estudio de la documentación episcopal y notarial disponible, se pone énfasis en la figura del notario como pieza clave del ejercicio del dominio señorial sobre la población a través, en especial, del fenómeno de la escritura.
Descargas
Citas
Adroer Pellicer, Maria Àngels; Matas Balaguer, Josep: «Sobre la propietat i la regència de les notaries de la demarcació de Girona», en Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, Fundació Noguera, 1994, pp. 493-514.
Antuña Castro, Roberto: Notariado y documentación notarial en el área central del señorío de los obispos de Oviedo (1291-1389). Oviedo, KRK Ediciones, 2018.
Ares Legaspi, Adrián: «La institución notarial en las fronteras interiores del arzobispado de Santiago: su actuación entre el mundo urbano y rural en el siglo XV», en García Fernández, Manuel; Galán Sánchez, Ángel; Peinado Santaella, Rafael G. (eds.): Las fronteras en la Edad Media hispánica, siglos XIII-XVI. Granada, Universidad de Granada-Universidad de Sevilla, 2019, pp. 599-613.
Barbagli, Alarico: Il notariato in Toscana alle origini dello stato moderno. Milano, Giuffrè Editore, 2013 (Quaderni di Studi Senesi, 131).
Bezzina, Denise et alii: Giustizia, istituzioni e notai tra i secoli XII e XIII in una prospettiva europea, In ricordo di Dino Puncuh. Genova, Notariorum Itinera (Varia, 6), 2022.
Biviglia, Maria et alii: Il vescovo e il notaio. Regesti e trascrizioni dai protocolli (1404-1410) di Francesco d’Antonio, notaio del vescovo Federico Frezzi da Foligno. Foligno, Centro di ricerche Federico Frezzi, 2013.
Bono Huerta, José: Historia del Derecho Notarial Español. Madrid, Junta de Decanos de los Colegios Notariales de España, 1979, vol. I.
Borghero, Francesco: «Notai al servizio degli enti ecclesiastici e mobilità sociali in Italia nel Basso Medioevo (XII-XV secolo). Storiografia recente, casi di studio e prospettive di ricerca», Rivista dell’Instituto di Storia dell’Europa Mediterranea, 9/I (2021), pp. 43-70.
Calleri, Marta, «Tealdo da Sestri Levante, un notaio del secolo XIII al servizio del comune di Genova», en Ruzzin, Valentina: Notariorum itinera. Notai liguri del basso Medioevo tra routine, mobilità e specializzazioni. Genova, Notariorum Itinera (Varia, 3), pp. 55-83.
Cebrià i Llistosella, Maria Teresa: «La notaria de Rupià, una aproximació a la seva història», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, 15 (1997), pp. 59-76.
Chiese e notai (secoli XII-XV). Verona, Quaderni di storia religiosa, XI (2004).
Comas Via, Mireia: Entre la solitud i la llibertat. Vídues barcelonines a finals de l’Edat Mitjana. Barcelona, Viella, 2015.
Conde Delgado, Rafael: «El pas de l’escrivà al notari», en VV.AA. Actes del I Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, Fundació Noguera, 1994, pp. 439-462.
Feliu, Gaspar: «El pes econòmic de la remença i dels mals usos», Anuario de Estudios Medievales, 22/1 (1992), pp. 145–160.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa: «L’expansió d’una regalia al començament del segle XIV: el notariat reial», Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XIII (1995), pp. 55-74.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa: «Les escrivanies públiques d’Alacant, Elx, Oriola i Guardamar», en Sans i Travé, Josep Maria (coord.): Estudis sobre història de la institució notarial a Catalunya en honor de Raimon Noguera. Barcelona, Fundació Noguera, 1988, pp. 115-131.
Ferrer i Mallol, Maria Teresa: «Notariat laic contra notariat eclesiàstic. Un episodi entre ambdós a Girona (1374-1380)»: Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, V (1977), p. 19-34.
Hurtado, Víctor; Mestre, Jesús; Miserachs, Toni: Atles d’Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1995.
Lonzini, Silvia: «Da Modena a Perugia: Iohannes Tuscus, notaio alle riformanze del Comune di Perugia (1287-1301)», Bollettino della Deputazione di Storia patria per l’Umbria, CXV/I/II (2018), pp. 309-339.
Luongo, Alberto: «I notai della curia vescovile di Gubbio nel Trecento», Bollettino della Deputazione di Storia patria per l’Umbria, CX (2013), pp. 37-57.
Lluch Bramon, Rosa: Els remences. La senyoria de l’Almoina de Girona als segles XIV i XV. Girona, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2005.
Mallorquí Garcia, Elvis: Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII i XIV. Barcelona, Fundació Noguera, 2011.
Marquès i Planagumà, Josep Maria: El Cartoral de rúbriques vermelles de Pere Rocabertí, bisbe de Girona (1318-1324). Barcelona, Fundació Noguera, 2009.
Marquès i Planagumà, Josep Maria: «El govern de la diòcesi i la bisbalia de Girona (1334-1362)», Estudis del Baix Empordà, 12 (1993), pp. 85-105.
Marquès i Planagumà, Josep Maria: Una història de la diòcesi de Girona (ca. 300-2000). Girona, Bisbat de Girona – Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2007.
Marquès i Planagumà, Josep Maria: Pergamins de la Mitra (891-1687): Arxiu Diocesà de Girona. Girona, Generalitat de Catalunya. Servei d’Arxius, Patronat Francesc Eiximenis, 1984.
Navarro Espinach, Germán: «Los notarios y el estado aragonés (siglos XIV-XV)», en Barrio Barrio, Juan Antonio (ed.): Los cimientos del Estado en la Edad Media. Cancillerías, notariado y privilegios reales en la construcción del Estado en la Edad Media. Alicante, Editorial Marfil, 2004, pp. 39-63.
Orlandi, Giovanna Maria, «Il notaio Bonvassallo de Olivastro. Carriera e reti di relazioni di uno scriba del comune di Genova (1262-1280)», Studi di Storia Medioevale e di Diplomatica, nuova serie, IV (2020), pp. 57-86.
Piergiovanni, Vito: Hinc publica fides: il notaio e l’amministrazione della giustizia, Atti del Convegno Internazionale di Studi Storici; organizzato dal Consiglio Notarile di Genova, Genova 8-9 ottobre 2004. Milano, 2006 (Per una storia del notariato nella civiltà europea, 7).
Pons i Guri, Josep Maria: «De l’escrivent al notari i de la «charta» a l’instrument. Recepció dels usos notarials itàlics a Catalunya», Lligall, 7 (1993), pp. 34-93.
Pons i Guri, Josep Maria: «El conflicte de la notaria de Girona», en Ibidem: Recull d’estudis d’història jurídica catalana. Barcelona, Fundació Noguera, Textos i Documents, 1989, vol. I, pp. 33-93.
Puig Aleu, Imma: Una visita pastoral al Baix Empordà als anys 1420-1423. Barcelona, Fundació Noguera, 2006.
Ramos Merino, Juan Luis: Iglesia y notariado en la Castilla bajomedieval. La Catedral de Burgos (1315-1492). Madrid, La Ergastula, 2012.
Sales i Favà, Lluís: La jurisdicció a Sabadell a la baixa edat mitjana: edició i estudi d’un llibre de la cort del batlle (1401-1404). Girona, Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines, 2019, p. 37 y pp. 129-132.
Saura Nadal, Jordi:, «La vila de Rupià a finals del segle XIV. Estudi d’un capbreu del bisbe de Girona», Estudis del Baix Empordà, 39 (2020)», pp. 57-91.
Saura Nadal, Jordi: La notaria de Rupià a l’edat mitjana. un estudi de l’activitat notarial (1371-1372), (Trabajo Final de Máster), Universitat de Barcelona, 2019.
Soldevila, Xavier: «Els capbreus de Fontanilles (1323-1334). Hipòtesis sobre la pagesia catalana medieval», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins¸ 35 (1995), pp. 123-156.
Soler, Santi: «Els capbreus de Vilajoan (1482-1566). Aproximació a l’estudi d’un petit senyoriu empordanès», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 21 (1988), pp. 37-56.
Torras Serra, Marc: «Escrivanies judicials, vicarials i senyorials», en VV.AA. Actes del II Congrés d’Història del Notariat Català. Barcelona, Fundació Noguera, 2000, pp. 355-408.
Vigil Montes, Néstor: «Las disputas entre el obispo y el cabildo de la catedral de Oviedo por el control de la notaría del señorío eclesiástico de Langreo», en Marchant Rivera, Alicia y Barco Cebrián, Lorena (eds.). Escritura y Sociedad: el clero. Albolote (Granada), Editorial Comares, 2017, pp. 124-135.
Villalba Pérez, Enrique; Torné Vallé, Emilio (eds.): El nervio de la república: el oficio de escribano en el Siglo de Oro. Madrid, Calambur, 2010.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2023 Jordi Saura Nadal

Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial 4.0.
Los autores que publican en esta revista están de acuerdo con los siguientes términos:
- Los autores conservan los derechos de autor (copyright) de las obras publicadas y garantizan a la revista el derecho de ser la primera publicación del trabajo al igual que permiten la reutilización del mismo bajo la licencia de uso indicada en el punto 2.
- Las obras se publican en la edición electrónica de la revista bajo una licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional, que permite a otros compartir el trabajo con un reconocimiento de la autoría del trabajo y de la publicación inicial en esta revista. Se pueden copiar, usar, difundir, transmitir y exponer públicamente, siempre que: i) se cite la autoría y la fuente original de su publicación (revista, editorial y URL de la obra); ii) no se usen para fines comerciales.
- Se permite y se anima a los autores a difundir electrónicamente las versiones pre-print (versión antes de ser evaluada) y/o post-print (versión evaluada y aceptada para su publicación) de sus obras antes de su publicación, ya que favorece su circulación y difusión más temprana y con ello un posible aumento en su citación y alcance entre la comunidad académica (por ejemplo, en repositorios institucionales o en su propio sitio web). Color RoMEO: verde. (Véase The Effect of Open Access) (en inglés).
Authors who publish in this journal agree to the following terms:
- Authors retain copyright and grant the journal right of the first publication with the work simultaneously licensed under a Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International, that allows others to share the work with an acknowledgement of the work's authorship and initial publication in this journal.
- Authors are able to enter into separate, additional contractual arrangements for the non-exclusive distribution of the journal's published version of the work (e.g., post it to an institutional repository or publish it in a book), with an acknowledgement of its initial publication in this journal.
- Authors are permitted and encouraged to post their work online (e.g., in institutional repositories or on their website) prior to and during the submission process, as it can lead to productive exchanges, as well as to earlier and greater citation of the published work (See The Effect of Open Access).