Fuentes para el estudio de la desigualdad en la Cataluña bajomedieval: los registros de tallas de la ciudad de Gerona a examen (c. 1360-c. 1540)

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.5944/etfiii.35.2022.30830

Palabras clave:

Desigualdad; fiscalidad directa; Corona de Aragón; Gerona; Baja Edad Media.

Agencias Financiadoras:

Universitat de Lleida, Departamento de Historia

Resumen

Al hilo de las nuevas investigaciones sobre la desigualdad económica en la Europa preindustrial basadas en fuentes fiscales, el presente artículo de carácter esencialmente metodológico valora el uso de esta documentación en el marco concreto de la Corona de Aragón de la baja edad media. Se insiste en la importancia de un examen atento de la naturaleza y del alcance y límites de las series disponibles. Con este objetivo, se propone un estudio de caso centrado en Gerona entre aproximadamente 1360 y 1540. Después de presentarse la rica colección de libros de talla que conserva, se explicarán a grandes rasgos las principales dinámicas demográficas y socioeconómicas de la ciudad durante el periodo. A continuación, se profundizará en el contenido de los registros y se tratará de detectar, a través de distintas aproximaciones y mediante análisis cruzados con otras tipologías de documentos, los principales factores que incidieron en el contenido de estos libros y cómo se transformaron. Todo ello debe sentar las bases para avanzar en el estudio de la evolución de la desigualdad económica y de posibles fenómenos de movilidad social en la Cataluña de los siglos XIV-XVI.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Biografía del autor/a

Albert Reixach Sala, Universitat de Lleida

Investigador Juan de la Cierva Incorporación, Departamento de Historia, Universitat de Lleida

Citas

ALBERCH FUGUERAS, Ramon, et al., Gremis i oficis a Girona: Treball i societat a l’època pre-industrial. Girona, Ajuntament de Girona, 1984.

ALBERCH FUGUERAS, Ramon, CASTELLS CALZADA, Narcís, La població de Girona, segles XIV-XX. Girona, Institut d’Estudis Gironins, 1985.

ALFANI, Guido: «The rich in historical perspective: evidence for preindustrial Europe (ca. 1300-1800)», Cliometrica, 11 (2017), pp. 321-348.

ALFANI, Guido, BARBOT, Michela (eds.): Ricchezza, valore, proprietà in Età preindustriale. 1400-1850. Venezia, Marsilio, 2009.

ALFANI, Guido: «Economic inequality in northwestern Italy: a long-term view (fourteenth to eighteenth centuries)», Journal of Economic History, 75 (2015), pp. 1058-1096.

ALFANI, Guido, RYCKBOSCH, Wouter: «Growing apart in early modern Europe? A comparison of inequality trends in Italy and the Low Countries, 1500-1800», Explorations in Economic History, 6 (2016), pp. 143-153.

ALFANI, Guido, MURPHY, Tommy: «Plague and lethal epidemics in the pre-industrial world», Journal of Economic History, 77 (2017), pp. 314-343.

ALFANI, Guido, DI TULLIO, Matteo (eds.): The Lion’s Share: Inequality and the Rise of the Fiscal State in Preindustrial Europe. Cambridge, Cambridge University Press, 2019.

ALFANI, Guido, DI TULLIO, Matteo, FOCHESATO, Mattia: «The determinants of wealth inequality in the Republic of Venice (1400-1800)», CAGE working paper n. 483, The University of Warwick, junio 2020.

ALFANI, Guido: «Economic inequality in preindustrial Europe, 1300-1800: methods and

results from the EINITE Project», en Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effects, LI Settimana di Studi di Prato. Firenze, Firenze University Press, 2020, pp. 21-36.

ALMENAR FERNÁNDEZ, Luis, BELENGUER GONZÁLEZ, Antonio: «The Transformation of Private Space in the Later Middle Ages: Rooms and Living Standards in the Kingdom of Valencia (1280-1450)», Journal of Urban History, 2020, pp. 1-25.

ATKINSON, Anthony B., PIKETTY, Thomas, SAEZ, Emmanuel: «Top Incomes in the Long Run of History», Journal of Economic Literature, 49:1 (2011), pp. 3-71.

BARCELÓ CRESPÍ, Maria: «Fonts per a una anàlisi de la demografia medieval mallorquina: la talla», en MOLL BLANES, Isabel (coord.), La vida quotidiana dins la perspectiva històrica, III Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma, 24-26 de novembre de 1983, Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1985, pp. 33-48.

BARCELÓ CRESPÍ, Maria: La talla de la ciutat de Mallorca, 1512. Palma, Universitat de les Illes Balears, 2002.

BREA-MARTÍNEZ, Gabriel, PUJADAS-MORA, Joana-Maria: «Estimating long-term socioeconomic inequality in Southern Europe: The Barcelona area, 1481-1880», European Review of Economic History, 23-4 (2019), pp. 397-420.

CANAL ROQUET, Josep et alii, La ciutat de Girona en la 1a meitat del s. XIV: la plenitud medieval. Girona, Ajuntament de Girona, 1998.

CASTELLS CALZADA, Narcís: «L’evolució de la població de la ciutat de Girona durant el segle XVI», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 34 (1994), pp. 81-112.

COMAS VIA, Mireia: Entre la solitud i la llibertat. Vídues barcelonines a finals de l’Edat Mitjana. Roma, Viella, 2015.

FARÍAS ZURITA, Víctor, ORTI GOST, Pere: «Història i dinàmiques ciutadanes», en L’Art Gòtic a Catalunya, vol. III, Arquitectura. Dels palaus a les masies. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2003, pp. 21-33.

FELIU MONFORT, Gaspar: «La demografia baixmedieval catalana: estat de la qüestió i propostes de futur», Revista d’Història Medieval, 10 (1999), pp. 13-43.

FERNÁNDEZ TRABAL, Josep: «De ‘prohoms’ a ciudadanos honrados: Aproximación al estudio de las elites urbanas de la sociedad catalana bajomedieval (s. XIV-XV)», Revista d’història medieval, 10, 1999, pp. 331-370.

FERRER MALLOL, Maria Teresa: «Un memorial de greuges de la mà menor de Lleida contra la mà major (s. XV)», en Miscel·lània Homenatge a Josep Lladonosa. Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1992, pp. 293-314.

FURIÓ, Antoni, «Avant le cadastre. Les livres d’estimes du royaume de Valence au bas Moyen Âge», en ABBÉ, Jean-Loup, HAUTEFEUILLE, Florent, LE POTTIER, Jean (eds.): Estimes, compoix et cadastres. Histoire d’un patrimoine commun de l’Europe méridionale. Toulouse, Éditions Le Pas d’oiseau, 2017, pp. 200-231.

FURIÓ, Antoni: «El deute públic municipal al Regne de València en la Baixa Edat Mitjana. Un assaig de quantificació», en Igual, David, Navarro, Germán (coords.), El País Valenciano en la Baja Edad Media. Estudios dedicados al profesor Paulino Iradiel. Valencia, PUV, 2018, pp. 71-136.

FURIÓ, Antoni et alii: «Measuring economic inequality in Southern Europe: the Iberian Peninsula in the 14th-17th centuries», en Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effects, LI Settimana di Studi di Prato. Firenze, Firenze University Press, 2020, pp. 169-201.

FYNN-PAUL, Jeff, The Rise and Decline of an Iberian Bourgeoisie, Manresa in the Later Middle Ages, 1250-1500. Cambridge, Cambridge University Press, 2015.

GARCÍA ESPUCHE, Albert, Un siglo decisivo: Barcelona y Cataluña, 1550-1640. Madrid, Alianza, 1998.

GARCÍA MARSILLA, Juan Vicente, Vivir a crédito en la Valencia medieval: De los orígenes del sistema censal al endeudamiento del municipio. València, Publicacions de la Universitat de València, 2002.

GARCÍA-MONTERO, Héctor: «Wealth inequality in Catalonia, 1400-1800. Sources, data and a case study», en Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effects, LI Settimana di Studi di Prato. Firenze, Firenze University Press, 2020, pp. 115- 131.

GRAVELA, Marta: «Classifying the miserabiles. The fiscal certification of inequalities in Late Medieval Italy», Quaderni storici, 163 (1/2020), pp. 99-118.

GUILLERÉ, Christian: «Aspectes de la societat gironina a finals del segle XIV (Aproximació topogràfica i professional a través de la Talla de 1388», en GUILLERÉ, Christian, Diner, poder i societat a la Girona del segle XIV. Girona, Ajuntament de Girona, 1984, pp. 121-152

GUILLERÉ, Christian, Girona al segle XIV. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993-1994, 2 vols.

GUILLLERÉ, Christian: «Les sources financières et fiscales de Gérone à la fin du Moyen Âge», en MENJOT, Denis, SÁNCHEZ MARTÍNEZ, Manuel (coords.): La fiscalité des villes au Moyen Âge (France méridionale, Catalogne et Castille), 1, Étude des sources, Toulouse, Privat, 1996, pp. 45-56.

GUILLERÉ, Christian: «L’activité économique de Gérone au Moyen Âge: commerce, textile et construction», en BOADES RASET, Joan, PLANAS MARCÉ, Sílvia, (eds.): Girona medieval. La clau del regne. Girona, Ajuntament de Girona, 2014, pp. 103-120.

HANUS, Jord:, «Income mobility and economic growth in the Low Countries in the sixteenth century», Journal of European Economic History, 41 (2012), pp. 15-49.

HOFFMAN, Philip T., JACKS, David S., LEVIN, Patricia A., LINDERT, Peter H.: «Real Inequality in Europe since 1500», The Journal of Economic History, 62/2 (2002), pp. 322-355.

IGLÉSIES, Josep, El fogatge de 1497. Barcelona, Fundació Salvador Vives Casajuana, 1991.

IGUAL LUIS, David: «The Christian Kingdoms of the Iberian Peninsula (1100-1500): Concepts, facts and problems concerning social mobility», en CAROCCI, Sandro, Lazzarini, Isabella (eds.), Social mobility in Medieval Italy (1100-1500). Roma, Viella, 2018, pp. 101-118.

KUZNETS, Simon: «Economic growth and income inequality», American Economic Review, 45/1 (1955), pp. 1-28.

LAMBRECHT Thijs, RYCKBOSCH, Wouter: «Economic inequality in the rural Southern Low Countries during the fifteenth century: sources, data and reflections«, en Economic inequality in pre-industrial societies: causes and effects, LI Settimana di Studi di Prato. Firenze, Firenze University Press, 2020, pp. 205-229.

LINDERT, Peter H.: «When did inequality rise in Britain and America?», Journal of Income Distribution, 9 (2000), pp. 11-25.

MALTAS MONTORO, Joan: «Mesurar la mortalitat a Catalunya (s. XIII-XIV): estat de la qüestió, metodologia i fonts», en SABATÉ CURULL, Flocel, BRUFAL SUCARRAT, Jesús (coord.), Investigar l’Edat Mitjana. Lleida, Pagès, 2018, pp. 67-84.

MILANOVIC, Branko: Global inequality: a new approach for the age of Globalization. Cambridge, MA- Londres, Harvard University Press, 2016.

MILANOVIC, Branko, Capitalism, alone. The Future of the System That Rules the World. Cambridge, MA- Londres, Harvard University Press, 2019.

MORELLÓ BAGET, Jordi: «Les estimes de 1378: repartició de la riquesa i sistema contributiu», Historia et Documenta. Revista de divulgació històrica i dels fons documentals de l’Arxiu Històric Comarcal, 5 (1999), pp. 9-56.

MORELLÓ BAGET, Jordi: «Veïnatge i exempció fiscal a Valls: a propòsit de les franqueses atorgades al segle XIV i XV», Quaderns de Vilaniu, 36 (1999), pp. 41-75.

MORELLÓ BAGET, Jordi: «Aproximació a les fonts fiscals de la Catalunya baixmedieval: llibres d’estimes, valies i manifests», Anuario de Estudios Medievales, 22. (1992), pp. 425-456.

MORELLÓ BAGET, Jordi: «Estudi sobre els cultius i la distribució social de les terres entre els possessors de Reus i el seu terme: anàlisi comparativa de les estimes de 1445 i 1541», Estudis d’Història Agrària, 29 (2017), pp. 151-186.

MORELLÓ BAGET, Jordi, TURULL RUBINAT, Max: «Estructura y tipología de las «estimes-manifests» en Cataluña (siglos XIV-XV)», Anuario de Estudios Medievales, 35 (2005/1), pp. 271-326.

MORELLÓ BAGET, Jordi et alii: «A study of economic inequality in the light of fiscal sources: the case of Catalonia (14th-18th centuries)», en Economic inequality in preindustrial societies: causes and effects, LI Settimana di Studi di Prato. Firenze, Firenze University Press, 2020, pp. 145-167.

NARBONA VIZCAÍNO, Rafael: «Algunas reflexiones sobre la participación vecinal en el gobierno de las ciudades de la Corona de Aragón (ss. XII-XV)», Res publica, 17 (2007), pp. 113-150.

NICOLINI, Esteban A., RAMOS-PALENCIA, Fernando: «Comparing income and wealth inequality in pre-industrial economies: the case of Castile (Spain) in the eighteenth century», European Review of Economic History, 25/4 (2021), pp. 680-702.

OLIVA HERRER, Rafael H.: «Sobre los niveles de vida en Tierra de Campos a fines del medievo», Edad Media: Revista de historia, 3 (2000), pp. 175-226.

ORTI GOST, Pere, Renda i fiscalitat en una ciutat medieval: Barcelona, segles XII-XIV. Barcelona, CSIC-IMF, 2000.

ORTI GOST, Pere: «Una primera aproximació als fogatges catalans de la dècada de 1360», Anuario de Estudios Medievales, 29 (1999), pp. 747-773.

ORTI GOST, Pere: «El municipi de Barcelona i les parròquies del seu entorn al segle XIV», Anuario de Estudios Medievales, 31/1 (2000), pp. 33-48.

PIKETTY, Thomas: Le capital au XXIe siècle. Paris, Seuil, 2013.

PIKETTY, Thomas: Capital et idéologie, Paris, Seuil, 2019.

PIQUERO ZARAUZ, Santiago, DÍAZ DE DURANA ORTIZ DE URBINA, José Ramón: «De la fiscalidad municipal a la sociedad: notas sobre las desigualdades económicas y contributivas en Guipúzcoa (siglos XV-XVI), en DÍAZ DE DURANA ORTIZ DE URBINA, José Ramón (ed.), La lucha de bandos en el País Vasco, de los parientes mayores a la hidalguía universal: Guipúzcoa, de los bandos a la provincia (siglos XIV a XVI). Bilbao, Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea,1998, pp. 523-556.

PRADOS DE LA ESCOSURA, Leandro: «Inequality, poverty and the Kuznets curve in Spain, 1850-2000», European Review of Economic History, 12 (2008), pp. 287-324.

PUJADAS-MORA, Joana-Maria, BREA-MARTÍNEZ, Gabriel: «The increasing influence of siblings in social mobility. A long-term historical view (Barcelona area, 16th-19th centuries), SocArXiv, https.//doi.org/10.31235/osf.io/sf6vj, 2020.

PUJADAS-MORA, Joana-Maria, ROMERO-MARÍN, Juanjo, VILLAR, Conchi: «Propuestas metodológicas para la aplicación de HISCO en el caso de Cataluña, siglos XV-XX», Revista de Demografía Histórica, 32/1 (2014), 2ª etapa, pp. 181-219.

REDONDO GARCÍA, Esther: El fogatjament general de Catalunya de 1378. Barcelona, IMF-CSIC, 2002.

REIS, Jaime: «Deviant behavior? Inequality in Portugal, 1565-1770», Cliometrica, 11/3 (2016), pp. 297-319.

REIXACH SALA, Albert, Finances públiques i mobilitat social a la Catalunya de la baixa edat mitjana: Girona, 1340-1440. Barcelona, IMF-CSIC, 2018.

REIXACH SALA, Albert, Institucions locals i elits a la Catalunya baixmedieval (Girona,1345-1445). Barcelona, Fundació Noguera, 2019.

RIBALTA HARO, Jaume, TURULL RUBINAT, Max: «Ciutat i poder en el feudalisme declinant a la Catalunya baixmedieval (Diferenciació social i distribució social de l’espai urbà a Cervera, 1340-1382)», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 79-144.

RIERA SANS, Jaume: «Els avalots del 1391 a Girona», en Jornades d’Història dels jueus a Catalunya, Actes, Girona, abril 1987. Girona, Ajuntament de Girona, 1990, pp. 95-159.

RIERA SANS, Jaume, Els jueus de Girona i la seva organització: segles XII-XV. Girona, Patronat Call de Girona, 2012.

ROMERO MARTÍNEZ, Adelina: «Chinchilla a mediados del siglo XV. Demografía y Sociedad», Cuadernos de estudios medievales y ciències y técnicas historiográficas, 16 (1991), pp. 67-81.

RYCKBOSCH, Wouter: «Economic inequality and growth before the industrial revolution: the case of the Low Countries (fourteenth to nineteenth centuries)», European Review of Economic History, 20 (2016), pp. 1-22.

SABATÉ CURULL, Flocel: «Ejes vertebradores de la oligarquía urbana en Cataluña», Revista d’Història Medieval, 9 (1998), pp. 127-153.

SABATÉ CURULL, Flocel: «Limites et villes dans la Catalogne médiévale», en BARON, Nacima et al. (eds.): Reconnaître et delimiter l’espace localement au MoyenÂge, Limites et frontières, vol. I. Lille, Presses Universitaires du Septentrion, 2016, pp. 161-190.

SÁNCHEZ BENITO, José María: «Estructura social de un pueblo de Castilla en época de los Reyes Católicos: Fuentes, aldea de Cuenca», En la España medieval, 31 (2008), pp. 97-122.

SANTIAGO-CABALLERO, Carlos: «Income inequality in central Spain, 1690-1800», Explorations in Economic History, 48 (2011), pp. 83-96.

SCHEIDEL, Walter, The Great Leveler: Violence and the Global History of Inequality from the Stone Age to the Present. Oxford, Princeton University Press, 2018.

SESMA MUÑOZ, José Ángel: «Mercado inmobiliario en Zaragoza (1370-1420): La reorganización urbana bajomedieval», en Mercado inmobiliario y paisajes urbanos en el Occidente europeo (siglos XI-XV). Pamplona, Gobierno de Navarra, 2007, pp. 417-470.

SOBREQUÉS VIDAL, Santiago: «Censo y profesión de los habitantes de Gerona en 1462», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 6 (1951), pp. 193-246.

SOBREQUÉS VIDAL, Santiago: «Régimen municipal gerundense en la baja edad media. La «insaculación»», Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, 10 (1955), pp. 165-232.

SOBREQUÉS VIDAL, Santiago: El compromís de Casp i la noblesa catalana. Barcelona, Curial, 1973.

SOLTOW, Lee, VAN ZANDEN, J. L., Income and wealth inequality in the Netherlands, 16th-20th century. Amsterdam, Het Spinhuis, 1998.

SORIA MESA, Enrique, El cambio inmóvil: transformaciones y permanencias en una élite de poder (Córdoba, ss. XVI-XIX). Córdoba, Ayuntamiento, 2000.

TORRAS SERRA, Marc: «El mercat de les rendes a la Manresa de finals del segle XV: censos i censals», en MORELLÓ BAGET, Jordi, ORTI GOST, Pere, VERDÉS PIJUAN, Pere (eds.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval. Estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, Madrid, CSIC, 2018, pp. 367-416.

TORRES SANS, Xavier: «La ciutat de Girona a l’època moderna: de capital del drap a plaça forta», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 41 (2001), pp. 25-44.

TORRES SANS, Xavier: «El municipi de la Casa d’Àustria: insaculació i aristocratització (segles XV-XVII)», en El govern de la ciutat (I): De la Gerunda romana (segle I aC) a la Girona borbònica (segle XVIII). Girona, Ajuntament de Girona, 2011, pp. 115-131.

TURULL RUBINAT, Max: «El impuesto directo en los municipios catalanes medievales», en Finanzas y fiscalidad municipal. V Congreso de Estudios Medievales. León, Fundación Sánchez Albornoz, 1997, pp. 73-133.

TURULL RUBINAT, Max: «L’assiette de l’impôt direct dans les villes catalanes au Moyen Âge», en Menjot, Denis, Sánchez Martínez, Manuel (eds.): La fiscalité des villes au Moyen Âge (Occident méditerranéen), 2, Les systèmes fiscaux. Toulouse, Privat, 1999, pp. 201-222.

TURULL RUBINAT, Max, VERDÉS PIJUAN, Pere: «Droit privé et fiscalité: la famille et l’impôt direct au bas Moyen Âge en Catalogne», en AYRAULT, Ludovic, GARNIER, Florent (eds.): La famille et l’impôt, Actes du colloque de Clermont-Ferrand 9-10 juin 2005. Rennes, Presses Universitaires de Rennes, 2009, pp. 15-30.

VAN BAVEL, Bas, SCHEFFER, Marten: «Historical effects of shocks on inequality: the great leveler revisited», Humanities & Social Science Communications, 2021 (8:76) doi: https://doi.org/10.1057/s41599-021-00763-4

VAN ZANDEN, Jan Luiten: «Tracing the beginning of the Kuznets curve: western Europe during the early modern period», Economic History Review, 48 (1995), pp. 643-664.

VERDÉS PIJUAN, Pere: «Car les talles són difícils de fer e pijors de exigir. A propósito del discurso fiscal en las ciudades catalanas durante la época bajomedieval», Studia Historica, Historia medieval, 30 (2012), pp. 129-153.

VERDÉS PIJUAN, Pere: «La contribución eclesiástica a la fiscalidad municipal en Cataluña durante la época bajomedieval», en MORELLÓ BAGET, Jordi (ed.): Financiar el reino terrenal. La contribución de la Iglesia a finales de la Edad Media (siglos XIII-XVI). Barcelona, IMF-CSIC, 2013, pp. 131-168.

VERDÉS PIJUAN, Pere: «El mercado de la deuda pública en la Cataluña de los siglos XIV-XV», en Estados y mercados financieros en el Occidente cristiano (siglos XIII-XVI). Actas de la XLI Semana de Estudios Medievales de Estella (15-18 de julio de 2014). Pamplona, Gobierno de Navarra, 2015, pp. 243-271.

VERDÉS PIJUAN, Pere: «El principio de la causa impositionis en las tallas municipales de Cataluña a fines de la Edad Media», en GARNIER, Florent, JAMME, Armand, LEMONDE, Anne, VERDÉS, Pere (eds.): Cultures fiscales en Occident du Xe au XVIIe siècle. Études ofertes à Denis Menjot. Toulouse, Publications Universitaires du Midi, 2019, pp. 93-104.

VICIANO, Pau, «Producción agraria e impuesto municipal directo. La tasación de la tierra en los padrones de riqueza valencianos (siglos XIV-XV)», en VALLEJO, Rafael, FURIÓ, Antoni (eds.): Los tributos de la tierra. Fiscalidad y agricultura en España. València, Publicacions de la Universitat de València, 2008, pp. 245-263.

VITORES CASADO, Imanol: «Durango y sus gentes a través del impuesto. Repartimientos, libros de estimas y fogueraciones como fuentes para el estudio de la sociedad urbana en la baja Edad Media», Sancho el Sabio, 31 (2009), pp. 23-53.

Descargas

Publicado

2022-04-18

Cómo citar

Reixach Sala, A. (2022). Fuentes para el estudio de la desigualdad en la Cataluña bajomedieval: los registros de tallas de la ciudad de Gerona a examen (c. 1360-c. 1540). Espacio Tiempo y Forma. Serie III, Historia Medieval, (35), 561–596. https://doi.org/10.5944/etfiii.35.2022.30830

Número

Sección

Artículos