El fenómeno del doble sellado en dolia del nordeste peninsular

Autores/as

DOI:

https://doi.org/10.5944/etfi.18.2025.45420

Palabras clave:

Dolia; sellos; nordeste Hispania; manufactura; fi0glinae

Resumen

Este artículo se centra en la problemática del sellado de los dolia, en concreto, sobre aquellos recipientes con dos sellos. Además de hipotetizar el motivo de dicho sellado, se describen los fragmentos de dolia con dos sellos encontrados en la actual zona catalana, intentando relacionarlos con los personajes aparecidos en la epigrafía monumental, principalmente de las ciudades de Barcino y Tarraco, así como en la epigrafía anfórica. Aunque la mayoría de estos sellos ya habían sido publicados anteriormente en corpus más generales, este artículo pretende agrupar este fenómeno del doble sellado, darle una posible explicación, además de presentar algunas marcas inéditas.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Antequera, F. y Ferrer, C. 2004: Memòria de la intervención arqueológica al jaciment romà de Can Bonvilar. Terrassa (Vallès Occidental). [Memoria de intervención arqueológica]. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. http://hdl.handle.net/10687/439466

Arqueotipo, S.C.L. 2012: Intervención arqueológica. Proyecto constructivo de la futura Central de Ciclo Combinado de Riba-Roja de Ebre (Tarragona). Campaña 2008. [Memoria de intervención arqueológica]. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. http://hdl.handle.net/10687/431122

Artigues, P y Rigo, A. 2024: «Els dolia de la vil·la de Can Cabassa (Sant Cugat del Vallès). Ús i reutilització». En Rueda, M. y Járrega, R. (eds.): Dolia ex Hispania. Els dolia a les províncies d’Hispania en época romana. Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona: 165-174.

Beltrán de Heredia, J. 2005: «La cetaria de Barcino. Una factoría de salazón del siglo III d.C. en el yacimiento de la Plaza del Rey de Barcelona». En Molina, J. y Sánchez, M.J. (eds.): III Congreso Internacional de Estudios Históricos: El Mediterráneo: la cultura del mar y de la sal. Ayuntamiento de Santa Pola. Concejalía de Cultura. Santa Pola: 191-197.

Barrasetas, E. 1991: «Restes d’un assentament rural romà al Camí de la Serra de Can Valls (Palau de Plegamans–Vallès Occidental)». Arraona: revista d’història, 8 (III época): 79-83.

Berni, P. 2008: Epigrafía anfórica de la Bética. Nuevas formas de análisis. Instrumenta 29. Universitat de Barcelona. Barcelona.

Berni, P. 2010: «Epigrafia sobre amphorae, tegulae, imbrex i dolia a l’àrea occidental del Camp de Tarragona». En Gorostidi, D. (ed.): Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes (IRAT). Documenta 16.3. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 153-226.

Berni, P. y Carreras, C. 2013: «Corpus epigràfic de segells en àmfores, dolia, tegulae i gerres de cerámica comuna oxidada del Baix Llobregat». En Carreras, C.; Guitart, J. y López Mullor, A. (eds.): Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Institut d’Estudis Catalans. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Barcelona: 127-286.

Berni, P.; Carreras, C. y Olesti, O. 2005: «La gens Licinia y el nordeste peninsular. Una aproximación al estudio de las formas de propiedad y gestión de un rico patrimonio familiar». Archivo Español de Arqueología, 78 (191-192): 167-187. doi: https://doi.org/10.3989/aespa.2005.v78.79

Berni, P.; Carreras, C.; Olesti, O. y Guàrdia, M. 2022: «Les propietats de la Gens Licinia: una proposta per a un topònim». En Guàrdia, M. (coord.): In illo tempore. Granollers en època romana. Ajuntament de Granollers. Museu de Granollers. Granollers: 58-87.

Berni, P. y Guàrdia, M. 2024: «La difusión dels dolia de Titus Quintius Nedimus en territorio laietà». Butlletí. Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 88 (Año XLIV): 6-15.

Berni, P. y Revilla, V. 2008: «Los sellos de las ánforas de producción tarraconense: representaciones y significado». En López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.): La producción i el comer de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homanatge a Ricard Pascual i Guasch. Monografies de Barcelona, 8. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona: 85-111.

Cabrelles, I. 2013: «Elits urbanes i propietat rural durant l’Alt Imperi. El cas dels Clodii de Tarraco». Pyrenae: revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental, 44 (2): 7-32.

Carrato, C. 2017: «Catalogue 3: Catalogue des estampilles sur dolia de Gaule Narbonnaise ». En Le dolium en Gaule Narbonnaise (Ier a.C. – IIIe s. p.C.). Contribution à l’histoire socio-économique de la Méditerranée nord-occidentale. Mémoires, 46. Ausonius Éditions. Burdeos: 593-636.

Carreras, C. 2009: «Les marques d’àmfores produïdes als tallers de Barcino». En Carreras, C. y Guitart, J. (eds.): Barcino I. Marques i terrisseries d’àmfores al pla de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans. Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Barcelona: 21-44.

Carreras, C. 2019: «Catàleg de marques d’àmfora, tègula, dolia i signacula del Vallès Occidental i Oriental». En Carreras, C.; Folch, J. y Guitart, J. (eds.): Laietània interior: marques i terrisseries d’àmfores al Vallès Occidental i Oriental. Institut d’Estudis Catalans. Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Barcelona: 117-196.

Colom, E. 2021: Ex Figlinis Tarraconensibus. Sistematización y caracterización de las Figlinae Amphorales de la costa oriental de la provincia Hispania Citerior, circuitos de exportación y clasificación tipológica de sus producciones (siglos II a.C. – III d.C.). Tesis doctoral. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Universitat Rovira i Virgili. http://hdl.handle.net/10803/673170

Colom, E. 2024: «Marcus Clodius Martialis i l’exportació del vi de l’ager Tarraconensis. El cas del derelicte de Blanes». Pyrenae, 55 (1): 129-144. doi https://doi.org/10.1344/Pyrenae2024.vol55num1.5

Comas, M. y Carreras, C. 2008: «Les àmfores de la Laietània: estat de la qüestió». En López Mullor, A. y Aquilué, X. (eds.): La producción i el comer de les àmfores de la Provincia Hispania Tarraconensis. Homenatge a Ricard Pascual i Guasch. Monografies de Barcelona, 8. Museu d’Arqueologia de Catalunya. Barcelona: 177-188.

Díez-Coronel, L. s.f.: Diari d’excavacions a l’Hostal Nou de Balaguer [Inédito]. Llegat Díez-Coronel. Secció d’Arqueologia. Diputació de Lleida.

Ferrer i Jané, J. 2013: «MLTUNSOR: un nou model de segell ibèric procedent de Ca l’Estrada (Canovelles)». Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 45: 161-169. doi: https://doi.org/10.7203/SAGVNTVM.45.2284

Ferrer i Jané, J. 2024: «El paper dels ibers en la producció i el comer del vi des de la perspectiva epigráfica ibérica». En Actes del III Col·loqui internacional d’arqueologia romana. El Vi a l’Antiguitat. Museu de Badalona. Badalona: 449-459.

Font, J. 1980: «Report de les excavacions del Clos de la Torre, anys 1934, 1935 i 1936». En 62 Articles. Museu de Badalona. Badalona: 40-58.

Gorostidi, D. 2010: «Epigrafia i societat de l’Ager Tarraconensis». En Ager Tarraconensis 3: Les inscripcions romanes (IRAT). Documenta 16.3. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 25-54.

Luezas, R.A. 1998: «Sellos de alfarero sobre dolia en la Península Ibérica». Caesaraugusta, 74: 207-233.

Magarolas, Ll.; Rodríguez, F. y Macias, J.M. 2025: «Mas d’en Bosc (Constantí, Ager Tarraconensis): reinterpretació d’un centre vitivinícola d’època romana». Butlletí Arqueològic Tarraconense, 47: 188-218.

Manacorda, D. 1993: «Appunti sulla bollatura in età romana». En Harris, W.V. (ed.): The inscribed economy: production and distribution in the Roman Empire in the light of instrumentum domesticum. JRA, Suppl. Series 6. Ann Arbor, University of Michigan: 37-54.

Martínez Farreras, V. 2017: «Caracterització arqueomètrica per FRX, DRX i MO». En Tremoleda, J.; Castanyer, P.; Simon, J. y Ferrer, A. (eds.): La bòbila romana d’Ermedàs (Cornellà del Terri). Una indústria de producció ceràmica d’època romana al Pla de l’Estany. Grup de Recerca Arqueològica del Pla de l’Estany. Cornellà del Terri: 25-40.

Massó, J. 1998: «Troballes d’època romana a la zona de la Boella». Estudis de Constantí, 14: 17-27.

Moncunill, N. Ferrer i Jané, J. y Gorrochategui, J. 2023: «Las estampillas ibéricas sobre dolia de Ensérune: Notas y revisiones de lectura», Veleia, 40: 205-223. doi: https://doi.org/10.1387/veleia.24375

Moret, L.; Carreras, C. y Miró, C. 2013: «Terrisseries al voltant de la riera de Rubí: Can Tintorer (El Papiol) i Can Pedrerol de Baix (Castellbisbal)». En Carreras, C.; López Mullor, A. y Guitart, J. (eds.): Barcino II. Marques i terrisseries d’àmfores al Baix Llobregat. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona: 17-32.

Moros, J. 2021: Organización productiva de las ánforas olearias Béticas (Dressel 20, CA. 30-270 D.C.). Un modelo de análisis e interpretación de los sellos del instrumentum domesticum. Col·lecció Instrumenta, 77. Universitat de Barcelona Edicions. Barcelona.

Pascual, R. 1977: «Las ánforas de la Layetania». En: Méthodes classiques et méthodes formelles dans l’étude typologique des amphores. Actes du colloque de Rome. École Française de Rome. Roma: 47-96.

Prevosti, M. 2011: «El sistema econòmic dels establimnets de l’ager Tarraconensis». En Prevosti, M. y Guitart, J. (eds.): Ager Tarraconensis 2: El poblament. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Institut d’Estudis Catalans. Tarragona: 405-454.

Revilla, V. 2004: «Ánforas y epigrafía anfórica en Hispania Tarraconensis». En Remesal, J. (ed.): Epigrafía anfórica. Instrumenta, 17. Universitat de Barcelona. Barcelona: 159-196.

Romero, A. y Cabasa, S. 1999: La tinajería tradicional en la cerámica española. Ediciones CEAC. Barcelona.

Rueda, M. 2024: Dolia y espacios de almacenaje en el nordeste de la Hispania Citerior. [Tesis doctoral] Universitat Rovira i Virgili. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Disponible en: https://www.tesisenred.net/handle/10803/693481

Rueda, M. 2025a: «Dolia and productive structures from settlements in the northestern Hispania Citerior». [Dataset] CORA.Repositori de Dades de Recerca, V1. doi: https://doi.org/10.34810/data2131

Rueda, M. 2025b: «Stamps on dolia from sites in northestern Hispania Citerior». [Dataset] CORA.Repositori de Dades de Recerca, V1.doi: https://doi.org/10.34810/data2428

Rueda, M. y Járrega, R. 2023: «Els dolia del jaciment de l’Hostal Nou (Balaguer, la Noguera). Estudi dels elements d’emmagatzematge en un assentament agrícola romà», Revista d’Arqueologia de Ponent, 33: 47-62. doi: https://doi.org/10.21001/rap.2023.33.6

Segura, S. 2007: Intervenció arqueològica al jaciment arqueològic de la Serra de Can Valls/Barranc de l’Home Mort. Memoria de intervención arqueológica. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. Disponible en: http://hdl.handle.net/10687/428224

Simón, I. 2018ª: «Alfareros indígenes de la Hispania Citerior. Un catálogo de sellos con antropónimos veráculos». Gerión. Revista de Historia Antigua, 36 (1): 163-184. doi: http://dx.doi.org/10.5209/GERI.60298

Simón, I. 2018b: «C. Licinius Adin: uno de los últims iberos». Dialogues d’histoire ancienne, 44 (1): 59-73. doi: https://doi.org/10.3917/dha.441.0059

Simón, J.; Tremoleda, J.; Castanyer, P. y Martínez Farreras, V. 2020: «La producción de dolia en el alfar de Ermedàs (Cornellà del Terri)». En Carrato, C. y Cibecchini, F. (eds.): Nouvelles recherches sur les dolia. L’exemple de la Méditerranée Nord-occidental a l’époque romaine (Ier s. av. J.-C. – IIIe s. ap. J.-C-). RAN, Supplément, 50. Éditions de l’Association de la Revue Archéologique de la Narbonnaise. Montpellier: 63-84.

Tremoleda, J. 2020a: «Los dolia de Catalunya. Producción y prosopografía». En Carrato, C. y Cibecchini, F. (eds.): Nouvelles recherches sur les dolia. L’exemple de la Méditerranée Nord-occidental a l’époque romaine (Ier s. av. J.-C. – IIIe s. ap. J.-C-). RAN, Supplément, 50. Éditions de l’Association de la Revue Archéologique de la Narbonnaise. Montpellier: 83-124.

Tremoleda, J. 2020b: «No tot són àmfores. Els dolia i la producció de vi a l’antiguitat». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 51: 235-256. doi: https://doi.org/10.2436/20.8010.01.279

Descargas

Publicado

2025-10-02

Cómo citar

Rueda Prunell, M. (2025). El fenómeno del doble sellado en dolia del nordeste peninsular. Espacio Tiempo y Forma. Serie I, Prehistoria y Arqueología, (18), 3–23. https://doi.org/10.5944/etfi.18.2025.45420

Número

Sección

Artículos

Artículos similares

1 2 3 > >> 

También puede Iniciar una búsqueda de similitud avanzada para este artículo.