Las nuevas formas de hábitat ibérico en los siglos III y II a. C. y la irrupción del mundo romano en el yacimiento del Turó de Peralada (Peralada, Girona)
DOI:
https://doi.org/10.5944/etfi.16.2023.38126Palabras clave:
Turó de Peralada; contexto doméstico; Ibérico Pleno-Tardío; brasero de bronceResumen
Las últimas excavaciones realizadas en la parte baja del Turó de Peralada han puesto al descubierto dos nuevas viviendas del Ibérico Pleno y Tardío que modifican la interpretación que se tenía actualmente del hábitat doméstico de este período en el yacimiento. Por esta razón, con base en estas nuevas evidencias y su posterior abandono intencionado a mediados del siglo I a. C. por la irrupción del mundo romano, se evidencian importantes cambios en el Turó de Peralada de los cuales hasta ahora se tenían muy pocos datos.
Descargas
Citas
Albizurri Canadell, S., Nieto Espinet, A. y Valenzuela Lamas, S. 2010: «Canvis en l’alimentació càrnia a Catalunya entre els segles XII i III a.C.». Saguntum: Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia 9: 162-171.
Almagro, M. y de Palol, P. 1949: «Nuevos campos de urnas en el Languedoc y en el Rosellón». Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos 13-14: 547-565.
Asensio Vilaró, D., Cardona Colell, R., Garcia Dalmau, C., Ferrer Àlvarez, C., Morer de Llorens, J., Saula Briansó, O. y Pou Vallès, J. 2011: «El fossat del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú, l’Urgell). Segle III a.C.». Revista d’Arqueologia de Ponent 21: 121-128.
Asensio Vilaró, D., Pons Brun, E. 2011: «El paisatge fortificat de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà): un equilibri entre estructures constructives i excavades». Revista d’Arqueologia de Ponent 21: 173-184.
Belarte Franco, C. 2013: «El espacio doméstico y su lectura social en la protohistoria de Cataluña (s. VII–II/I a.C)». En S. Gutiérrez Lloret y I. Grau Mira (dds.): De la estructura domèstica al espacio social: Lecturas arqueológicas del uso social del espacio. Universidad de Alicante. Alicante: 77-94.
Belarte Franco, C. 2018: «Casas, familias, linajes, comunidades… el caso del mundo ibérico septentrional». En A. Rodríguez Díaz, I. Pavón Soldevila y D. M. Duque Espino (eds.): Más allá de las casas. Familias, linajes y comunidades en la protohistoria peninsular. Universidad de Extremadura. Cáceres: 111-138
Blech, M. y Marzoli, D. 2005: «Cambios en el paisaje costero del Empordà. Las investigaciones intersdisciplinarias llevadas a cabo por el Instituto Arqueológico Alemán, Madrid». Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana 54: 45-58.
Bosch Gimpera, P. 1915: El Problema de la cerámica ibérica. Museo Nacional de Ciencias naturales. Madrid.
Bosch Gimpera, P. 1923: «La necròpolis de Peralada». Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans 1915-1920: 590-593.
Burch, J., Casas Genover, J., Costa, A., Nolla Brufau, J. M., Palahí Grimal, L. Rojas, A. y Simon, J. 2010: «Primera part: La síntesi». En J. M. Nolla Brufau, L. Palahí Grimal y J. Vivo (eds.): De l’oppidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia. Universitat de Girona. Girona: 5-167.
Caldentey Rodríguez, P., López Cachero, J. y Ménendez Bueyes, L. R. 1996: «Nuevos recipientes rituales metálicos: la problemática de su distribución peninsular». Zephyrus 49: 191-209.
Casas Genover, J., Llinàs Pol, J.; Montalbán Martínez, C. y Vivo, J. 2011: «Els nivells d’època ibèrica de la Casa de les Bombes (Peralada)». Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense V, 33: 5-23.
Casas Genover, J., Nolla Brufau, J. M., Palahí Grimal, Ll., Vivó Codina, D. y Soler Fusté, V. 2016: «Mas Gusó: un establecimiento militar de época romana en el suburbium ampuritano». Archivo Español de Arqueología 89: 117-132.
Caselles, S. 1999: «Els Macromamífers». En A. Martin Ortega, A. Buxó, J. B. López Melción y M. Mataró (dirs.): Excavacions arqueològiques a l’Illa d’en Reixac (1987-1992). Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret. Ullastret: 299-301.
Caselles, S. 2002: «Els Macromamífers i la dieta càrnia». En E. Pons Brun (ed.): Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. Girona: 483-498.
Castanyer, P., Santos, M. y Tremoleda, J. 2016: «Una nueva fortificación de época republicana en Empúries. Una base militar para la conquista de Hispania». En M. Bendala Galán (ed.): Los Escipiones. Roma conquista Hispania. Museo Arqueológico Regional. Alcalá de Henares: 107-127.
Colomeda Folgueda, N. 2006: Memòria de l’actuació arqueològica al carrer Sant Sebastià, 36 (Peralada, Alt Empordà). Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Colomines, L. 2019: «Aportacions de l’arqueozoologia a l’estudi de l’alimentació i la cuina romanes». Cooking, kitchen and food in rural areas during the Roman period. Universitat de Girona. Girona: 29-44.
Compte Freixanet, A. 1964: «El Alto Ampurdán». Pirineos. Revista del Instituto de Estudios Pirenaicos 67-74: 5-283.
Cortés Vicente, A. 2014: «La vivienda de Emporion: un ejemplo de una sociedad ecléctica en el mediterráneo occidental en época clásica». Lucentum 33: 123-136.
Díez de Pinos López, E. 2012: «Un depósito singular del ibérico pleno en el yacimiento del Palao de Alcañiz (Teruel)». En C. Belarte Franco, J. A. Benavente Serrano, L. Fatás Fernández, J. Diloli Fons, P. Moret y J. Noguera Guillén (coords.): Iberos del Ebro. Actas del II congreso internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre de 2011). Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Alcañiz y Tivissa: 211-216.
Ejarque, A., Julià, R., Reed, J. M., Mesquita Joanes, F., Marco Barba, J. y Riera, S. 2016: «Coastal Evolution in a Mediterranean Microtidal Zone: Mid to Late Holocene Natural Dynamics and Human Management of the Castelló Lagoon, NE Spain». PLOS ONE 11(5): e0155446.
Escala Abad, Ó., Moya Garra, A., Tartera Bieto, E y Vidal Aixalà, A. 2011: El jaciment de la Rosella (Tàrrega, Urgell): un camp de sitges associat a un hàbitat de l’ibèric tardà (segles II i I a. de la n. e.)». URTX: Revista d’humanitats de l’Urgell 25: 211-241.
Fiz Fernández, I. 2008: «Simulando una vía de comunicación: el tramo de la vía romana entre el Coll de Panissars y Girona». Revista d’Arqueologia de Ponent 18: 203-215.
Fuertes Avellaneda, M. y Codina Reina, D. 2008: «Prospecció arqueològica dels camps de l’Antiga Granja del Castell de Peralada (Peralada, Alt Empordà)». En J. Soler (ed.): Novenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. L’Escala - Empúries, 6 i 7 de juny de 2008, vol. 2. Museu d’Arqueologia de Catalunya, Universitat de Girona, Ajuntament de l’Escala. L’Escala, Girona: 671-673.
Fuertes Avellaneda, M., González, H., Gonzalo, C., López, A., Pons Brun. E., Rodrigo, E. y Teixidor, E. 2002: «L’establiment rural». En E. Pons Brun (dir.): Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica. Sèrie Monogràfica 21. Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. Girona: 97-164.
Gallego, A., Rivals, F., Colominas, L. y Palet, J. M. 2017: «Pastando en las marismas. Una aproximación desde la técnica del microdesgaste dentario a la alimentación del ganado ovino en el Empordà romano (noreste de la Península Ibérica)». Pyrenae 48 (1): 93-113.
Gifford González, D. 2018: An Introduction to Zooarqueology. Springer. Berlin.
Grau Mira, I., Amorós López, I., de Miguel Ibáñez, M. P., Iborra Eres, P. y Segura Martí, J. M. 2015: «Fundar la casa: prácticas rituales y espacio doméstico en el oppidum ibérico de El Puig d’Alcoi (Alacant)». Archivo Español de Arqueología 88: 67-84.
Jiménez Ávila, J. 2003: «La vajilla metálica entre el mundo orientalizante y la cultura ibérica: los braseros de bronce del Museo de Cabra». En J. Blánquez Pérez (dir.): Cerámicas orientalizantes del Museo de Cabra. Ayuntamiento de Cabra. Cabra: 149-183.
Jiménez León, A. 2011: L’àmbit urbà i periurbà de Rhode entre el 195 a.C. i el segle II d.C. Trabajo Fin de Máster. Universitat de Girona. Girona.
Joly, D. 2010: Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al carrer del Forn, 33 de Peralada (Alt Empordà), 2007-2008. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Joly, D. 2011: «Intervenció arqueològica al cementiri altmedieval i la casa ibèrica del carrer del Forn, 33 de Peralada». En J. Grau Salvà y A. Prados Muñoz (eds.): Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Arbúcies, 28 i 29 de maig de 2010. Museu Etnològic del Montseny - la Gabella. Arbúcies: 341-343.
Llinàs Pol, J. 2002: Memòria de la intervenció al claustre St. Domènec. Febrer-Març de 2001 (Peralada, Alt Empordà). Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Llinàs Pol, J., Merino Serra, J., Miró Alaix, M., Montalbán Martínez, C., Palahí Grimal, L. y Sagrera Aradilla, J. 1998: La Peralada ibèrica i medieval segons l’arqueologia. Les excavacions de 1989 a 1995. Institut d’Estudis Empordanesos, Museu d’Arqueologia de Catalunya, Patronat Francesc Eiximenis. Figueres, Barcelona, Girona.
Llinàs Pol, J., Merino Serra, J., Miró Alaix, M. y Pedrón, M. J. 1992: «Excavacions arqueològiques a la plaça Gran (Peralada, Alt Empordà)». Primeres Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Sant Feliu de Guíxols, 1991. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, Universitat de Girona, Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona- Diputació de Girona. Sant Feliu de Guíxols, Girona: 71-77.
Llinàs Pol, J., Merino Serra, J., Miró Alaix, M. y Pedrón, M. J. 1994a: «Les excavacions a l’antic convent de Sant Bartomeu (Peralada, Alt Empordà) 1989-1900. Dels orígens del món ibèric a la revolució feudal». Tribuna d’Arqueologia 1992-1993. Generalitat de Catalunya. Barcelona: 95-106.
Llinàs Pol, J., Merino Serra, J., Miró Alaix, M. y Pedrón, M. J. 1994b: «El campament romà de Perelada: una fortificació d’època republicana al hinterland d’Empúries». En X. Dupré Raventós (coord.): La ciutat en el món romà. Actes XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica. Tarragona 1993, vol. 2. CSIC. Tarragona: 246-247.
Llinàs Pol, J., Miró Alaix, M., Montalbán Martínez, C., Palahí Grimal, L. y Sagrera Aradilla, J. 1994c: «Excavacions d’urgència a la Plaça Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà)». En Segones Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Torroella de Montgrí, 1994. Museu del Montgrí i del Baix Ter y MAC-Girona. Torroella de Montgrí: 147-155.
Llinàs Pol, J., Miró Alaix, M., Montalbán Martínez, C., Palahí Grimal, L. y Sagrera Aradilla, J. 1995: «Peralada a l’edat mitjana. Les excavacions a la plaça Ramón Muntaner. I. El jaciment». Annals d’Estudis Gironins 35: 27-45.
Martin Ortega, A. 2005: «Territori i hàbitat al nord-est català en època ibèrica». En O. Mercadal Fernández (coord.): Món ibèric als Països Catalans: XIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Homenatge a Josep Barberà i Farràs. Puigcerdà, 14 i 15 de novembre de 2003. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà: 323-346.
Martin Ortega, A., Casas, S., Codina Falgàs, F., Margall Sastre, J. y de Prado, G. 2004: «La zona 14 de l’oppidum del Puig de Sant Andreu d’Ullastret. Un conjunt arquitectònic dels segles IV-III a.C.». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria 15: 265-284.
Miró Alaix, M. 1993: Memòria de la intervenció arqueològica 1992-1993 a la Plaça Ramon Muntaner (Peralada, Alt Empordà). Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Miró Alaix, N. y Llinàs Pol, J. 2002: «Excavació al convent de Sant Domènec (Peralada, Alt Empordà)». En A. Solés (ed.) : Sisenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques Gironines. Sant Joan de les Abadesses, 10 i 11 de maig de 2002. Diputació de Girona, Universitat de Girona, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan de les Abadesses: 133-136.
Miró Alaix, M., Merino Serra, J. y Pedrón, M. J. 1990: Memòria de la intervenció arqueològica 1989-1990 a Sant Bartomeu (Peralada, Alt Empordà). Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Miró Alaix, M. y Miró Alaix, M. T. 1990: «El poblament antic de Peralada: noves dades». Cypsela: revista de prehistòria i protohistòria 8: 73-77.
Montalbán Martínez, C. 1996: «Darreres intervencions al nucli urbà de Peralada». En J. Llinàs Pol, S. Manzano, J. Merino y A. Ramírez (eds.): Terceres Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Santa Coloma de Farners, 14 i 15 de juny de 1996. Centre d’Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners: 329-334.
Montalbán Martínez, C. y Llinàs Pol, J. 2004: «Darreres aportacions a la Peralada ibèrica i medieval (Peralada, Alt Empordà): l’excavació de la Casa de les Bombes». En G. Cruset (ed.): Setenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. La Bisbal d’Empordà, juny de 2004, vol. 1. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona-Diputació de Girona. La Bisbal d’Empordà: 329-334.
Montalbán Martínez, C. y Llinàs Pol, J. 2005: «Excavacions a la Casa de les Bombes, antic hospital medieval de Peralada». En Actes del Col·loqui Internacional: L’Albera i el patrimoni en l’espai transfronterer. Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Figueres: 97-104.
Nieto Espinet, A. 2016: «Seguint les traces de la transhumància. Aproximació teòrica a partir dels resultats arqueozoològics de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, Garrigues)». Revista d’Arqueologia de Ponent 26: 11-34.
Padrosa Gorgot, I. y Padern Ponsí, J. 2007: Peralada, talaia entre l’Albera i el mar. Peralada –Mollet de Peralada–, Pedret i Marzà. Guies de Patrimoni local, nº 6. Diputació de Girona. Girona.
Palol, P. de 1958: La necròpoli hallstàttica de Agullana, vol. I. Biblioteca Prehistórica Hispana. Madrid.
Palomo, A. y Rosillo Turrà, R. 2016: «Centre de Turisme Cultural Sant Domènec (Peralada-Alt Empordà)». En J. Frigola Torrent (eds.): Tretzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Banyoles, 10 i 11 de juny de 2016. Museu Darder- Museus de Banyoles. Banyoles: 569-572.
Pons Brun, E. 1984: L’Empordà, de l’edat del bronze a l’edat del ferro 1100-600 a.C. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona - Diputació de Girona. Girona.
Pons Brun, E. 1997: «L’última etapa de l’edat del bronze a l’Empordà (850-700 a.C.): una relació del grup empordanès amb la població mailhaciana. Estat de la qüestió». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 36: 235-258.
Pons Brun, E. 2008: «Els orígens de l’estabilitat humana i de l’organització del territori empordanès». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins 49: 327-356.
Pons Brun, E. 2011: «Els Pirineus Orientals: una zona de pas en el període de transició a l’edat del ferro (1678-1450 ane / 1200-600 BC)». Fronteres: Una visió des de l’Empordà. Segon congrés de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Extra (41): 115-140.
Pons Brun, E., Adroher, A. M., Bartuzen, J., Contreras, F., Llavanera Granollers, N. y Tabernero, E. 1993: «El jaciment protohistòric de Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà). Resultats de les campanyes 1990-1992». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos 26, 313-340.
Pons Brun, E. y Fuertes Avellaneda, M. 2002: «Les Conquilles: una dieta marginal». En E. Pons Brun (dir.): Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà). Un complex arqueològic d’època ibèrica (Excavacions 1990-1998). Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona. Girona: 517-522.
Pons Brun, E. y Vilà, M. V. 1977: «Nuevos aportes al estudio de la necrópolis de Peralada». Crónica del XIV Congreso Arqueológico Nacional. Universidad de Zaragoza. Zaragoza: 681-694.
Pozo Rodríguez, S. F. 2003: «Recipientes y vajilla metálica de época pre-romana (fenicia, griega y etrusca) del sur de la Península Ibérica». Antiqvitas 15: 5-50.
Puig Griessenberger, A. M. 1998: «Presència de restes romanes a Castelló». El Salner. Butlletí del Grup Cultural Comtat d’Empúries 4: 11-25.
Puig Griessenberger, A. M. 2003: «Noves troballes de materials arqueològics romans a Castelló». El Salner. Butlletí del Grup Cultural Comtat d’Empúries 9: 15-19.
Puig Griessenberger, A. M. 2006: Rhode. Caracterització del jaciment i de les produccions dels seus tallers ceràmics. Tesis doctoral. Universitat de Girona. Girona.
Puigredon Boixadera, J. 2020: Memoria d’intervenció arqueologica carrer Baixada de la Font 18-20 (Peralada, Alt Empordà). Direcció General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Puigredon Boixadera, J., Bouzas Sabater, M. y Revilla, C. 2020b: «El Turó de Peralada. Intervenció arqueològica al carrer Baixada de la Font, 18-20 (Peralada, Alt Empordà). En J. Burch, R. Buxó, J. Frigola Torrent, M. Fuertes, S. Manzano y M. Mataró (eds.): Quinzenes Jornades d’Arqueologia de Girona. Castelló d’Empúries, octubre de 2020. Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó. Castelló d’Empúries: 141-144.
Pujol Hamelink, M. y Carreras Monfort, C. 2002: «L’ancoratge i el port de Rhode (Roses, Alt Empordà)». Empúries: revista de món clàssic i antiguitat tardana 53: 131-154.
Quesada Sanz, F., Kavanagh de Prado, E. y Lanz Domínguez, M. 2014: «Los molinos del yacimiento del Cerro de la Cruz (Almedinilla, Córdoba): clasificación y análisis de los ejemplares de época ibérica y emiral». SPAL. Revista de Prehistoria y Arqueología 23: 83-118.
Romagosa Casals, F. 2000: Zones humides, societat i medi ambient. Les zones humides de Catalunya. Documents, nº 42. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.
Romagosa Casals, F. 2006: Els Aiguamolls de l’Empordà. Paisatges d’aigua. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.
Romagosa Casals, F. 2007: Els aiguamolls de l’Empordà: un paisatge en transformació. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra.
Rosillo Turrà, R. 2006: Memòria del control arqueològic al carrer Sant Sebastià, 36. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Rosillo Turrà, R. 2013: Intervenció arqueològica al recinte del Centre de Turisme Cultural Sant Domènec (Peralada, Alt Empordà), 2011. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Rosillo Turrà, R. 2018: Intervenció arqueològica al recinte del Centre de Turisme Cultural Sant Domènec 2015 (Peralada, Alt Empordà). Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
Rosillo Turrà, R., Palomo, A. y García, A. 2012: «Resultats arqueològics de l’acondicionament de les restes del recinte del Centre de Turisme Cultural Sant Domènec (Peralada, Alt Empordà)». En A. M. Puig Griessenberger (eds.): Onzenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona. Girona, 15 i 16 de juny de 2012, vol. 1. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona, Universitat de Girona, Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Ajuntament de Girona y Diputació de Girona. Girona: 159-162.
Schmid, E. 1972: Atlas of Animal Bones: For Prehistorians, Archaeologists and Quaternary Geologists. Elsevier Publishing Company. Amsterdam.
Vaqué, E., Fèlix, J. y Sargatal, J. 1989: «Evolució històrica dels estanys de la zona alt-empordanesa». En J. Sargatal y J. Fèlix (eds.): Els Aiguamolls de l’Empordà. Aspectes ecològics, històrics i socials del Parc Natural. Carles Vallès Editor. Figueres: 147-168.
Vicens, T. 1932: Qüestions prehistòriques i altres notícies de Peralada. Impremta Palé. Palafrugell.
Vivó Codina, D. 1996: «Rhode arquitectura i urbanisme del barri hel·lenístic». Revista d’Arqueologia de Ponent 6: 81-117.
Yravedra Sainz de los Terreros, J. 2006: Tafonomía aplicada a la zooarqueologia. UNED. Madrid.
Descargas
Publicado
Cómo citar
Número
Sección
Licencia
Derechos de autor 2023 Jaume Puigredon Boixadera, Arnau Sirvent Ferrés, Montse Baiges Minguella
Esta obra está bajo una licencia internacional Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 4.0.
