El paratext en la narrativa de Carme Riera: títols, dedicatòries i epígrafs

Resumen

La paratextualitat ocupa un espai destacat en la construcció del sentit de les obres de Carme Riera. No obstant això, no hi ha actualment cap línia d’investigació que l’estudie en la seua transversalitat. A partir de les teoritzacions de Gérard Genette sobre el paratext, exposades a Seuils (1987), aquest article analitza tres de les categories paratextuals més representatives –títols, dedicatòries i epígrafs– presents a l’obra narrativa que Riera ha publicat al llarg de quaranta anys de trajectòria literària (1975-2015). L’enfocament adoptat permet apuntar les pautes funcionals més rellevants del paratext rierià i, de retruc, demostra el notable interès que té l’escriptora mallorquina per obtenir la màxima rendibilitat literària de l’aparell paratextual. En paral·lel, s’observa que el paratext no és sols una via de comprensió d’una obra particular, sinó també de tot l’univers literari, compacte i irreductible alhora, que dissenya Carme Riera.

Paratexts play a prominent role in the construction of sense in the works of Carme Riera. However, there is no line of research aimed at studying its transversality. Based on the theoretical work by Gérard Genette on paratext, appeared in Seuils (1987), this article analyses three of the most representative paratextual categories: titles, dedications and epigraphs, all present in the work of Riera throughout her 40 years of literary career (1975-2015). This approach will allow us to emphasize the most relevant functional patterns in Riera’s paratext and, at the same time, will show the high interest by the Mallorcan writer to make use of paratexts as a literary tool. The article will ultimately show also that paratexts are not only a way of understanding a particular piece of work but also the whole literary universe designed by Carme Riera, compact and indomitable as it is.