The The Scholar’s Question. The First Campaign of Gabriel Llabrés Quintana in Pollentia (1923). One Hundred Years Later

Authors

DOI:

https://doi.org/10.5944/etfi.16.2023.37482

Abstract

In the early 1920s, the ruins of the Roman city of Pollentia had attracted the attention of one of the country’s most renowned scholars, Gabriel Llabrés Quintana. His personal connections and the knowledge he had about the city were fundamental in obtaining state funding to undertake the first official archaeological intervention in 1923. This allowed excavation in four different areas, discovering the remains of various buildings and pieces that are still emblematic today. However, official reports were never issued and the results were never published.
In the centenary of this first intervention, this article offers a detailed analysis of the development of the works thanks to the scrutiny, mainly, of the original documentation by Llabrés. At the same time, the circumstances of the campaign are studied in their historical and social context, to finally propose a current review of several of the findings, especially those of a constructive natura.

Downloads

Download data is not yet available.

References

FUENTES

Blanes, C.; Bonet, J.; Font, A. y Rosselló, A.M. (1990) Les illes a les fonts clàssiques. Alicorn, Miquel Font Editor, Mallorca.

Pline l’Ancien (2004) Histoire Naturelle. Livre III. En: Collection des Universités de France. Traducido por H. Zehnacker. Les Belles Lettres, Paris.

Vitruvius (1998 [1931]) On Architecture. Books I-V. En: The Loeb Classical Library, I. coord. J. Henderson. Traducido por F. Granger. Harvard University Press, Cambridge Massachusetts, London England.

Vitruve (2003) De l’architecture. Livre III. En: Collection des Universités de France. Traducido por P. Gros. Les Belles Lettres, Paris.

BIBLIOGRAFÍA

Álvarez Ossorio, F. 1929: Enseña romana de bronce procedente de Pollentia (isla de Mallorca) que se conserva en el Museo Arqueológico Nacional. Tip. de Archivos. Madrid.

Anònim ([1981]) Informe de las excavaciones en la ciudad romana de Pollentia. Campaña 1981.

Anònim ([1982]) Informe de las excavaciones en la ciudad romana de Pollentia. Campaña 1982.

Anónimo 1889: «Sección de noticias. Un cementerio romano». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 3: 176.

Aquilué, J., Mar, R., Nolla, J.M., Ruiz de Arbulo, J. y Sanmartí, E. 1984: El fòrum romà d’Empúries (Excavacions de l’any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de la romanització al nord-est de la Península Ibèrica. Diputació de Barcelona. Barcelona.

Aranegui, C. y Jiménez, J.L. 2013: «La curia de Saguntum». En Soler, B., Mateos, P., Noguera, J.M. y Ruiz de Arbulo, J. (eds.): Las sedes de los ordines decurionum en Hispania. Análisis arquitectónico y modelo tipológico. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Arqueología de Mérida. Mérida: 43-52.

Arce, J. 1981: «El significado religioso del estandarte romano de Pollentia». En: La religión romana en España. Madrid: 77-84.

Arce, J. 1984: «A Roman Bronze Standard from Pollentia (Mallorca) and the Collegia Iuvenum». En: Toreutik und figürliche Bronzen römischer Zeit. Akten der 6. Tagung über antike Bronzen. 13. -17. Mai 1980 in Berlin. Staatliche Museen. Preussischer Kulturbesitz Berlin. Antikenmuseum. Berlin: 33-40.

Arribas, A. y Tarradell, M. 1987: «El foro de Pollentia. Noticias de las primeras investigaciones». En: Los foros romanos de las provincias occidentales. Ministerio de Cultura. Direcció General de Bellas Artes y Archivos. Madrid: 121-136.

Arribas, A., Tarradell, M. y Woods, D.E. 1973: Pollentia: I. Excavaciones en Sa Portella. Alcudia (Mallorca). Servicio de Publicaciones del Ministerio de Educación y Ciencia. Secretaría General Técnica. Madrid.

Arribas, A., Tarradell, M. y Woods, D.E. 1978: Pollentia II. Excavaciones en Sa Portella. Alcudia (Mallorca). Ministerio de Cultura. Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos. Subdirección General de Arqueología.

Arribas Palau, A. 1978: «La Arqueología de Pollentia». En Tarradell, M., Arribas, A. y Rosselló Bordoy, G. (eds.): Historia de Alcudia I. Excmo. Ayuntamiento de Alcudia. Alcudia: 111-291.

Blázquez, J.M., López Monteagudo, G., Neira Jiménez, M.L. & San Nicolás, M.P. 1989: Mosaicos romanos del Museo Arqueológico Nacional. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Centro de Estudios Históricos, Departamento de Historia Antigua y Arqueología. Madrid.

Bosch, M.d.C. 1979-1980: «Ubi sunt?». Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts 19: 375-387.

Bosch, M.d.C. 2008: «Ubi sunt?». En Mayol, A. (ed.): Pere Ventayol Suau. La seva Història d’Alcúdia i la conservació del patrimoni arqueològic de Pol·lèntia. Commemoració del 80è aniversari de la publicació de la Història d’Alcúdia. Ajuntament d’Alcúdia, Àrea de Patrimoni. Alcúdia: 37-52.

Braconi, P. 2009: «Ostracus, astrico e lastrico: i pavimenti in cocciopesto degli antichi e l’opus signinum dei moderni». En Angelelli, C. (ed.): Atti del XIV colloquio dell’Associazione Italiana per lo Studio e la Conservazione del Mosaico (Spoleto, 7 - 9 febbraio 2008). Scripta Manent Edizioni. Tivoli (Roma): 371-383.

Campo, M. en prensa: «Monedas romanas conservadas en el Museo Arqueológico Nacional procedentes de Pollentia (campaña de 1923)». Boletín del Museo Arqueológico Nacional 43.

Castellano, Á. 1997: «Joyas romanas de Pollentia (Alcúdia, Mallorca) en el Museo Arqueológico Nacional». Boletín del Museo Arqueológico Nacional XV, 1 i 2: 121-128.

Chávez, E., Orfila, M. y Mancilla, M.I. 2000: «Habitació A. Illeta de tabernae a l´oest del fòrum. Quadres F-17, F-18, E-17 i E-18». En Orfila, M. (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999. Ajuntament d´Alcúdia, Àrea de Patrimoni. Alcúdia: 77-82.

Company, A., Mas, A., Campins, B. y Mascaró, J. 1989: «Mal Pas». En: Gran Enciclopèdia de Mallorca 10. Promomallorca. Palma: 90-92.

Cova, E. 2013: «Cupboards, closets, and shelves: storage in the Pompeian house». Phoenix 67: 373-391.

Díaz Andreu, M. 2008: «Revisiting the ‘Invisible College’. José Ramón Mélida in Early Twentieth-Century Spain». En Schlanger, N. & Nordbladh, J. (eds.): Histories of Archaeology: archives, ancestors, practices. Berghahn Books. Oxford: 121-129.

Doenges, N.A. 2005: Pollentia. A Roman Colony on the Island of Mallorca. Archaeopress. Oxford.

Equip d’excavació de Pollentia 1993: «Un conjunt de materials d’època tardo-republicana de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca)». Pyrenae. Revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental 24: 227-267.

Equip Pollentia 1994: «Resultats dels treballs d’excavació a l’àrea central de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca): avanç preliminar». Pyrenae. Revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental 25: 215-224.

Escrivà, M.I. y Jiménez, J.L. 2013: «La curia y la basílica de Valentia». En Soler Huertas, B., Mateos, P., Noguera, J.M. y Ruiz de Arbulo, J. (eds.): Las sedes de los ordines decurionum en Hispania. Análisis arquitectónico y modelo tipológico. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Arqueología de Mérida. Mérida: 53-67.

Fábregues, L. 1973: «Don Rafael de Ysasi Ransome». En: Ca - Nostra (50 años de vida palmesana) 3. Ediciones Cort. Palma de Mallorca: 229.

Galsterer, H. 1971: Untersuchungen zum Römischen Städtewesen auf der Iberischen Halbinsel. Deutsches Archäologisches Institut. Abteilung Madrid, Walter de Gruyter y Co. Berlin.

García Riaza, E. y Sánchez León, M.L. 2000: Roma y la municipalización de las Baleares. Universitat de les Illes Balears. Palma.

Ginard, A. 2009: «Antoni Despuig i Dameto, el mapa de Mallorca (1784-1785) i la Societat d’Amics del País». Cuadernos de geografía 86: 241-260.

Gros, P. 2001: L’architecture romaine du début du IIIe siècle av. J.-C. à la fin du Haut-Empire 2. Maisons, palais, villas et tombeaux. Picard éditeur. Paris.

Hübner, E. 1888: «Monumentos epigráficos de las islas Baleares». Boletín de la Real Academia de la Historia XIII, V: 465-477.

Hübner, E. 1889: «Monumentos epigráficos de las islas Baleares». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana III: 41-45.

Instituto General y Técnico de Baleares 1923: Instituto Nacional de 2.ª Enseñanza de Palma de Mallorca. Memoria del curso de 1922 a 1923. Escrita de conformidad con los preceptos reglamentarios por el secretario de este centro. Establecimiento Tipográfico de Francisco Soler Prats. Palma de Mallorca.

Javaloyas, D. 2011: «Gabriel Llabrés i Quintana. 1858-1928». En Tudela i Penya, M. y Izquierdo i Tugas, P. (eds.): La nissaga catalana del món clàssic. Auriga. Barcelona: 180-182.

Knapp, R.C. 1977: Aspects of the Roman Experience in Iberia. 206-100 B.C. Colegio Universitario de Alava (Vitoria) - Departamento de Historia Antigua de la Universidad de Valladolid. Valladolid.

Llabrés Bernal, J. y Isasi Ransome, R. 1934: Excavaciones en los terrenos donde estuvo enclavada la ciudad romana de «Pollentia» (Baleares, isla de Mallorca, término municipal de Alcudia). Memoria de los trabajos practicados en 1930-1931. Junta Superior del Tesoro Artístico. Sección de Excavaciones. Madrid.

Llabrés Quintana, G. 1890: «Hallazgos arqueológicos en Manacor. Talayots, navetas y restos humanos». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana 3: 232-233.

Llabrés Quintana, G. 1892a: «La prehistoria en Mallorca. Talayots, navetas, cuevas y recintos fortificados». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 4: 140-141.

Llabrés Quintana, G. 1892b: «Las demoliciones en la Casa Consistorial». El Noticiero Balear 20.

Llabrés Quintana, G. 1908: Antecedentes relativos a la Puerta de Santa Margarita, de la Ciudad de Palma, remitidos a la Real Academia de Bellas Artes de S. Fernando, por la Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos de Baleare. Tip. de Amengual y Muntaner. Palma.

Llabrés Quintana, G. 1924: «En las entrañas de la tierra. La ciudad romana de Pollentia y las excavaciones arqueológicas en Alcudia». Majorica. Vida. Arte 1.

Llabrés Quintana, G. y Aguiló, E.d.K. 1894: «Una carta que se une al expediente de las desastrosas obras de modificación de la Casa Consistorial, publicada por los Sres Vice-Presidente y Secretario de la Arqueológica Luliana». El Católico Balear 5: 114 i 245.

Machancoses, M. 2015: Topografía Urbana de la Valentia romana altoimperial: Ciudad y Suburbio Universitat de València.

Mar, R. y Roca, M. 1998: «Pollentia y Tárraco. Dos etapas en la formación de los foros de la Hispania Romana». Empúries 51: 105-124.

Marimon, A. 1989: «Partit Liberal». En: Gran Enciclopèdia de Mallorca 12. Promomallorca. Palma: 383-384.

Marín, M.À. 2008: «Gabriel Llabrés i Quintana, un modernitzador de la historiografia en el canvi de segle». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 64: 11-30.

Mateu, C. 2022: Las instituciones y la vida política en Mallorca bajo la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Universitat de les Illes Balears.

Mattingly, H.B. 1983: «Roman Pollentia: Coinage and History». En Arribas, A. (ed.): Pollentia. Estudio de los materiales I. Sa Portella: excavaciones 1957-1963. The William L. Bryant Foundation. Palma: 242-299.

Mattingly, H.B. 2005: «Pollentia: History and Coinage». En Doenges, N.A. (ed.): Pollentia. A Roman Colony on the Island of Mallorca. Archaeopress. Publishers of British Archaeological Reports. Oxford: 60-70.

Merino, J. 1995: «La sortida de materials arqueològics de Pollentia envers el Museo Arqueológico Nacional». En Rosselló Bordoy, G. (ed.): Actes del III Congrés. El nostre patrimoni cultural: el patrimoni tudat (1836-1994). Societat Arqueològica Lul·liana. Mallorca: 39-50.

Merino, J. 1999: «Les excavacions arqueològiques de Gabriel Llabrés Quintana a Pol.lèntia (1923, 1926 i 1927)». En: I Jornades d’Estudis Locals d’Alcúdia. 13 i 14 de novembre de 1998. Ajuntament d’Alcúdia. Alcúdia: 39-50.

Miró, S. 1998: Maestros depurados en Baleares durante la Guerra Civil. Lleonard Muntaner Editor. Palma.

Molina de Dios, R. 2003: Treball intensiu, treballadors polivalents (Treball, salaris i cost de la vida, Mallorca, 1860-1930). Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria. Palma.

Mols, S.T.A.M. 2020: Wooden Furniture in Herculaneum. Form, Technique and Function. Brill. Leiden - Boston.

Moreno, S. 2016: Pollentia (Islas Baleares. Hispania Citerior). Editorial Universidad de Granada, Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Granada-Tarragona.

Moreno, S. 2014: «Desarrollo y amortización de la estatuaria ecuestre en el foro de Pollentia (Mallorca)». En Álvarez, J.M., Nogales, T. y Rodà, I. (eds.): CIAC. Actas XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clásica. Centro y periferia en el mundo clásico 2. Museo Nacional de Arte Romano. Mérida: 1647-1650.

Moreno, S. y Orfila, M. 2012: «Contexto y funcionalidad de las representaciones pétreas de Pollentia». Madrider Mitteilungen 53: 364-402.

Morricone, M.L. 1980: Scutulata pavimenta. I pavimenti con inseriti di marmo o di pietra trovati a Roma e nei dintorni. «L’Erma» di Bretschneider. Roma.

Muntaner, J. 1937-1938: «Junta General ordinaria del 31 de Enero de 1937». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana. Revista de Estudios Históricos 27: 230-235.

Noguera, J.M. 2002: «Un edificio del centro monumental de Carthago Nova: Análisis arquitectónico-decorativo e hipótesis interpretativas». Journal of Roman Archaeology 15: 63-96.

Orfila, M. 2008: «La intervención de Q. Cecilio Metelo sobre las Baleares (123 - 121 a.C.). Condiciones previas y sus consecuencias». Pyrenae. Revista de prehistòria i antiguitat de la Mediterrània Occidental 39.2: 7-45.

Orfila, M. y Arribas, A. 2000: «Pollentia a través de l’arqueologia». En Orfila, M. (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades ente els anys 1996 i 1999. Ajuntament d’Alcúdia. Àrea de Patrimoni. Alcúdia: 33-50.

Orfila, M., Arribas, A. y Cau, M.Á. 1999: «La ciudad romana de Pollentia: el foro». Archivo Español de Arqueología 72: 99-118.

Orfila, M., Chávez, M.E. y Cau, M.Á. 2008: «El programa figurativo de la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca, España)». En La Rocca, E., León, P. y Parisi Presicce, C. (eds.): Le due patrie acquisite. Studi di archeologia dedicati a Walter Trillmich. “L’Erma” di Bretschneider. Roma 325-332.

Orfila, M. y Merino, J. 2006: «Historia de las investigaciones. Desde el renacimiento a fines del XX». En Orfila, M. (ed.): Las Baleares en Época Romana y Tardoantigua. El Mundo-El Día de Baleares. Palma de Mallorca: 11-38.

Orfila, M., Riera, M. y Jofre, C.A. 2000: «El porticat oest del fòrum i l’espai obert de la plaça. Quadres E-15, E-16, H-15, H-16 i H-17». En Orfila, M. (ed.): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999. Ajuntament d´Alcúdia. Àrea de Patrimoni. Alcúdia: 68-76.

Parment, T.W. 1995: The Capitolium of Pollentia. Senior Honors Thesis. Dartmouth College.

Peiró, I. 1992: El mundo erudito de Gabriel Llabrés y Quintana. Ajuntament de Palma. Servei d’Arxius i Biblioteques. Biblioteca Gabriel Llabrés. Palma.

Peiró, I. y Pasamar, G. 1996: La Escuela Superior de Diplomática (los archiveros en la historiografía española contemporánea). Anabad. Madrid.

Peña, P.d.A. 1891: Guia Manual de las Islas Baleares. Con Indicador Comercial. Librería de J. Tous - Editor. Palma.

Pons y Marqués, J. 1936: «Don Gabriel Llabrés y Quintana». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 26: 227-246.

Pons y Marqués, J. 1948: «Necrología. D. Rafael Isasi». Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana XXX: 349-350.

Pozo, S.F. 1989: «Bronces romanos de Pollentia conservados en el M.A.N. de Madrid». Boletín del Museo Arqueológico Nacional VII,1-2: 67-83.

Prados, E., García-Dils, S., Rodríguez, O. y Fernández, Á. 2015: «Evidencias recientes de domus en Ilipa (Alcalá del Río, Sevilla): viejos mosaicos en nuevos contextos urbanos». Habis 46: 127-154.

Rodà, I. 2006: «La escultura ecuestre de Pollentia». En: Historia de las Islas Baleares. Patrimonio histórico y artístico. Prehistoria e historia antigua 16. El Mundo-El Día de Baleares. Palma de Mallorca: 234-235.

Román, J.M., Moreno, M., Ruiz, P., Ramos, J. y Peralta, A. 2022: «Life and afterlife of a Roman villa in western Granada, Spain: Salar from the 4th to the 7th centuries». PCA. Euopean Journal of Postclassical Archaeologies 12: 107-134.

Rosselló Bordoy, G. 2008: «En recordança de Gabriel Llabrés i Quintana (1858-1928)». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 64: 7-10.

Rosselló Bordoy, G. 2010: «La Societat Arqueològica Lul·liana: notes per a una història de la investigació arqueològica a les illes Balears». En Capellà, M.À. (ed.): La Societat Arqueològica Lul·liana, una il·lusió que perdura (1880-2010) 4. Societat Arqueològica Lul·liana. Palma de Mallorca: 11-68.

Rosselló Bordoy, G. y Merino, J. 2005: «El patrimoni de les Illes Balears romanes: història de les investigacions, les troballes i les col·leccions». En Tugores, F. (ed.): El món romà a les Illes Balears. Fundació «la Caixa». Barcelona: 145-153.

Rosselló de Son Fortesa, J. (1913) Tardanies. La badia llevantina. En: Sóller. Semanario independiente 1351, Sóller: 7.

Rosselló de Son Fortesa, J. 1949: Tardanies. Editorial Moll. Palma.

S.A.L. 1921: «Reglamento de la Sociedad Arqueológica Luliana». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 18: 319-320.

Saguì, L. 1986: «Crypta Balbi (Roma): lo scavo nell’esedra del monumento romano. Seconda relazione preliminare ». Archeologia Medievale. Cultura materiale insediamenti territorio XIII: 345-355.

Salas Burguera, M. 2012: «Mossèn Joan Aguiló, el protagonista principal». En Riera Rullan, M., Cau, M.Á. y Salas Burguera, M. (eds.): Cent anys de Son Peretó: descobrint el passat cristià. Consell de Mallorca – Vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports. Manacor: 6.

Salas Vives, P. 2011: Història de Pollença. Segle XX. Ajuntament de Pollença, Sa Nostra Caixa de Balears. Pollença.

Sampol, P. 1924-1925: «Junta General. Sessió del dia 1. de Febrer de 1925». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Revista d’Estudis Històrichs 20: 340-374.

Sans, E. 1929: «Rectificació a l’obra ‘’Historia dе Alcudia» de D. Pere Ventayol i Suau». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana XXII: 354-355.

Seguí M. 1998: «Final de l’època antiga. Principi de l’Islam». Prehistòria i Història Antiga a Pollença. Anuari 1998 5: 99-103.

Soler, B., Mateos, P., Noguera, J.M. y Ruiz de Arbulo, J. 2013: «Introducción». En Soler, B., Mateos, P., Noguera, J.M. y Ruiz de Arbulo, J. (eds.): Las sedes de los ordines decurionum en Hispania. Análisis arquitectónico y modelo tipológico. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto de Arqueología de Mérida. Mérida: 9-10.

Tarradell, M. 1977: «Primeres notícies de la crisi del segle III, d. de J.C., a Mallorca». Memòria 1977: 27-32.

Ulrich, R.B. 2007: Roman Woodworking. Yale University Press. New Haven – London.

Vallori, B. 2023: «Gabriel Llabrés, Alcúdia i l’inici de les excavacions a la ciutat romana de Pollentia». Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana 79.

Vallori, B. y Cau, M.Á. 2012: «Pollentia, 1593-1923. La recerca d’una ciutat de les fonts clàssiques a Mallorca». Afers: fulls de recerca i pensament 71/72: 381-397.

Vallori, B., Cau, M.Á. y Orfila, M. 2015: «The Tuscan temple of Pollentia (Mallorca, Balearic Islands)». Archeologia Classica. Rivista del Dipartimento di Scienze dell’antichità. Sezione di Archeologia LXVI: 289-317.

Vallori, B., Orfila, M. y Cau, M.Á. 2011: «Las excavaciones de Gabriel Llabrés, Rafael Isasi y Juan Llabrés en la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca) (1923-1946)». Archivo Español de Arqueología 84: 283-303.

Ventayol, P. 1927: Historia de Alcudia de la Muy Noble, Leal, Ilustre, Invicta, etc. Ciudad Fidelísima de Alcudia. Desde los tiempos prehistóricos hasta nuestros días I. Biblioteca de la Ultima Hora. Palma de Mallorca.

Ventayol, P. 2008: «Excavacions oficials per a posar al descobert la ciutat romana de Pol·lèntia». En Bosch, M.d.C. (ed.): Pere Ventayol Suau. La seva Història d’Alcúdia i la conservació del patrimoni arqueològic de Pol·lèntia. Commemoració del 80è aniversari de la publicació de la Història d’Alcúdia. Ajuntament d’Alcúdia, Àrea de Patrimoni. Alcúdia: 31-35.

Veny, C. 1965: Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Delegación de Roma. Roma.

Veny, C. 2003: «El estandarte romano de Pollentia testimonio de la existencia de un collegium iuvenum». Mayurqa. Revista del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts 29: 51-70.

Veny, C. 2005: «Las cinco grandes esculturas de la Pollentia romana balear». En Sánchez León, M.L. y Barceló Crespí, M. (eds.): XXIII Jornades d’Estudis Històrics Locals. L’Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears. Palma, del 17 al 19 de novembre de 2004. Institut d’Estudis Baleàrics. Palma: 137-160.

Vidal, J. 1963-1967: «Mal Pas». En Mascaró Pasarius, J. (ed.): Corpus de toponimia de Mallorca. Relación alfabética de los topónimos registrados en el Mapa General de Mallorca 2. Gràfiques Miramar. Palma de Mallorca: 803-814.

Villalonga, J. y Fernández, R. 2016: El terme de Palma: Evolució de la propietat i l’espai I. José Villalonga Morell i Roberto Fernández Legido. Palma.

Zucca, R. 1998: Insulae Baliares. Le isole Baleari sotto il dominio romano. Carocci Editore. Roma.

Published

2023-12-08

How to Cite

Vallori Márquez, B. (2023). The The Scholar’s Question. The First Campaign of Gabriel Llabrés Quintana in Pollentia (1923). One Hundred Years Later. Espacio Tiempo y Forma. Serie I, Prehistoria y Arqueología, (16), 35–82. https://doi.org/10.5944/etfi.16.2023.37482

Issue

Section

Artículos