Nuevos datos sobre la temprana difusión del ajedrez en los Pirineos, y una reflexión sobre las piezas de Àger = New evidences on the early spread of chess in the Pyrenees, and a consideration about the Àger set.

Joan Duran-Porta

Resumen


Los documentos más antiguos que evidencian la difusión del ajedrez en la Europa medieval cristiana proceden de los condados catalanes y la región oriental de los Pirineos. A los datos manejados habitualmente por la historiografía, se añaden aquí dos noticias de notable interés que confirman la presencia de piezas de cristal de roca en el monasterio de Ripoll y en la catedral de Roda de Isábena. El artículo pretende, además, revisar lo que sabemos del excepcional conjunto conservado de Sant Pere de Àger y plantear que fuera, en origen, una donación a la colegiata de los descendientes del magnate Arnau Mir de Tost, es decir de alguno de los vizcondes de Àger –luego condes de Urgell– de la familia Cabrera.

The oldest documents revealing the spread of chess in medieval Christian Europe come from the Catalan counties and the Eastern Pyrenees. The aim of this paper is to add two new documentary evidences which confirm the presence of rock crystal chess pieces both in the abbey of Santa Maria de Ripoll and in the cathedral of Roda de Isábena. Additionally, the present study tries to reexamine our current knowledge regarding the exceptional set of pieces coming from the collegiate church of Sant Pere in Àger, suggesting it may have been a donation from one of the descendants of Arnau Mir de Tost, who were the viscounts of Àger of the Cabrera family and later became counts of Urgell.

Palabras clave


Ajedrez; Juegos de mesa; Cristal de roca; Àger; Condados catalanes; Documentación medieval = Chess; Board games; Rock crystal; Àger; Catalan counties; Medieval documents.

Texto completo:

PDF

Referencias


Azuar, Rafael, «De Arqueología mozárabe», Arqueología y Territorio Medieval, 22 (2015), 121-145.

Baraut, Cebrià, «Els documents, dels anys 981-1010, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, III, (1980), 7-166.

Baraut, Cebrià, «Els documents, dels anys 1036-1050, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell», Urgellia, V, 1982, 7-158.

Baucells, Josep, et alt., Diplomatari de l’Arxiu Capitular de la catedral de Barcelona. Barcelona, Fundació Noguera, 2006.

Bonnassie, Pierre, Catalunya mil anys enrera: creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Catalunya, de mitjan segle x al final del segle xi. Barcelona, Edicions 62, 1979-1981, 2 vols.

Bourgeois, Luc, «Introduction et mutations du jeu d’échecs en Occident (Xe-XIIIe siècles)», en Grandet, Mathieu & Goret, Jean-François (dirs.), Échecs et trictrac. Fabrication et usages des jeux de tables au Moyen Âge, París, 2012, 23-32.

Brunet i Bellet, Josep, «Sobre unas pesas d’un joc d’escachs de cristal de roca vingudes d’Àger», Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, 101-102 (1887), 20-36.

Canellas, Ángel, «Colección diplomática de San Andrés de Fanlo, 958-1270», Cuadernos de Historia Jeónimo Zurita, 14-15 (1964), 281-448.

Casamar, Manuel & Valdés, Fernando, «Arrotomas Irakes», en Homenatge a mossèn Jesús Tarragona. Lleida, Ajuntament, 1996, 67-88.

Casamar, Manuel & Valdés, Fernando, «Saqueo o comercio. La difusión del arte fatimí en la Península Ibérica», Codex aquilarensis, 14 (1999), 133-160.

Casamar, Manuel & Valdés, Fernando, «Les objets égyptiens en cristal de roche dans al-Andalus, éléments pour une réflexion archéologique», en Barrucand, Marianne (dir.), L’Égypte fatimide. Son art et son histoire. París, PUPS, 1999, 367-382.

Chesé, Ramon, Col·lecció diplomàtica de Sant Pere d’Àger fins 1198. Barcelona, Fundació Noguera, 2011.

Coll i Castanyer, Jaume, «Els vescomtes de Girona», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 30 (1988), 39-98.

Duran-Porta, Joan, «Relinquo ad ipsa tabula de argento... La orfebrería en los testamentos catalanes de los siglos xi-xii», Anales de Historia del arte, 24, núm. especial (2014), 119-131.

Duran-Porta, Joan, L’orfebreria romànica a Catalunya (950-1250), (Tesis doctoral inédita), Universitat Autònoma de Barcelona, 2015.

Feliu, Gaspar & Salrach, Josep Maria (dirs.), Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Barcelona, Fundació Noguera, 1999.

Fité, Francesc, «El lot de peces d’escacs de cristall de roca del Museu Diocesà de Lleida, procedents del Tresor de la col·legiata d’Àger», Acta historica et archaeologica Mediaevalia, 5-6 (1984-1985), 281-312.

Fité, Francesc & González, Eduard, Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle xi. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.

Galán, Ángel, Marfiles medievales del Islam. Córdoba, CajaSur, 2005, 2 vols.

Gamer, Helena M., «The Earliest Evidence of Chess in Western Literature. The Einsiedeln Verses», Speculum, 29, 4 (1954), 734-750.

Gros, Miquel dels Sants, «L’inventari de l’antiga biblioteca de la catedral de Roda d’Isàbena», Revista Catalana de Teologia, XXXII, 2 (2007), 339-356.

Halleux, Robert, «Le cristal dans les traditions lapidaires», en Toussant, Jacques (dit.), Pierre de lumiere. Le cristal de roche dans l’Art et l’Archéologie. Namur, Musée des Arts anciens du Namuroios - Societé Archéologique de Namur, 2007, 45-55.

Izquierdo, Pablo, «Peces d’escacs», en L’Islam i Catalunya. Barcelona, Institut Català de la Mediterrània-Lunwerg-Museu d’Història de Catalunya, 1998, 53-54.

Junyent, Eduard, «Notes inèdites sobre el monestir de Ripoll», Analecta sacra tarraconensia, 9 (1933), 185-226.

Makariou, Sophie, «Le jeu d’échecs, une pratique de l’aristocratie entre Islam et chrétienté des IXe-XIIIe siècles», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XXXVI (2005), 127-140.

Melchor, Alejandro, «Notes sobre una peça d’escacs del castell de Mataplana, Ripollès», Butlletí d’Escacs digital de la Federació Catalana d’Escacs, 15 (2012), 12-14.

Murray, Harold James Ruthven, A History of Chess. Londres, Oxford University Press, 1913.

Murray, Harold James Ruthven, «The Mediæval Games of Tables», Medium Ævum, X-2 (1941), 57-69.

Pedro Damián, B. Petri Damiani Monachi Ordinis s. Benedicti. Epistolarvm libri octo. París, S. Cramoisy, 1610.

Riquer, Martí de, Heràldica catalana. Barcelona, Quaderns Crema, 1983, 2 vols.

Ruiz Souza, Juan Carlos, «Botín de guerra y Tesoro sagrado», en Bango, Isidro G. (coord.), Maravillas de la España Medieval. Tesoro sagrado y monarquía. León, Junta de Castilla y León - Caja España, 2000, I, 31-39.

Schädler, Ulrich, «Eine Bergkristall-Schachfigur in der Schweiz», Festschrift für Egbert Meissenburg. Schachforschungen, Viena, Refordis, 2008, 654-667.

Shalem, Avinhoam, Islam Christianized. Islamic Portable Objects in the Medieval Church Treasuries of the Latin West. Frankfurt-Nueva York, Peter Lang, 1998.

Sobrequés, Santiago, Els Barons de Catalunya. Barcelona, Vicenç Vives, 1980 (1957).

Trias Ferri, Laura: La terminologia tèxtil a la documentació llatina de la Catalunya altomedieval, (Tesis doctoral inédita), Universitat de Barcelona, 2012.

Trueba y de quintana, Antonio, «El Tesoro de Santa María de Nájera», Boletín de la Comisión de Monumentos Históricos y Artísticos de Navarra, 1914, 193-196.

Valdés, Fernando, Las figuras de ajedrez y cristal de roca del Museo Catedralicio de Ourense. Ourense, Grupo Francisco de Moure, 2004.

Velasco, Alberto, «Antiquaris, Església i les vendes de patrimoni artístic al bisbat de Lleida (1875-1936)», en Bassegoda, Bonaventura & Domènech, Ignasi, Antiquaris, experts, col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle xx. Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida, UAB-UB-UdG-UdL, 2013, 225-290.

Velasco, Alberto & Fité, Francesc, «Piezas de ajedrez», en Bango, Isidro G., Alfonso X el Sabio. Murcia, 2009, pp. 586-589.

Viellard, Jeanne, Le guide du pèlerin de Saint-Jacques de Compostelle. París, Librairie Philosophique J. Vrin, 2004 (1938).

Villanueva, Jaime, Viaje literario a las iglesias de España, Madrid, 1803-1852, 22 vols. (ed. facsímil, 2001).




DOI: https://doi.org/10.5944/etfvii.5.2017.17103

Enlaces refback

  • No hay ningún enlace refback.


Copyright (c) 2017 Joan Duran-Porta

URL de la Licencia: http://creativecommons.org/licenses/by-nc/4.0/

Revistas Espacio, Tiempo y Forma. Series I-VII
Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII, Historia del Arte (ISSN: 1130-4715; eISSN: 2340-1478)
Facultad de Geografía e Historia. UNED
Calle Senda del Rey, 7
28040 - MADRID (España)
Teléfonos: +34 91.398.67.13 / 67.03
E-mail: revista-etf@geo.uned.es

Licencia de Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial 4.0 Internacional.